Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0184-2020 en relació amb la deducció de les despeses derivades de la contractació de publicitat efectuada mitjançant plataformes digitals.

La societat consultant té com a activitat principal l’entrenament personal per assolir objectius de millora en l’entrenament personal, social i professional. Tots els serveis que ofereix són online, motiu pel qual ha de treballar molt la seva presència a internet. És a dir, la societat ofereix un servei directe comunicant-se amb el client mitjançant una aplicació de missatgeria instantània, proporcionant un programa d’entrenament i alimentació. A més, els hi ofereix un assessorament constant sobre qualsevol dubte o necessitat dels clients.

Dita plataforma permet que els anuncis publicitaris només els puguin veure un número determinat i un tipus concret de persones.

Els anuncis d’aquest tipus de campanyes estan preparats per captar dades de clients potencials en les plataformes natives de la xarxa social. És a dir, segons les característiques de l’anunci, la plataforma calcula el nombre de persones a les quals la societat pot arribar i els resultats que pot obtenir.

Així mateix, la societat abans de fer les campanyes publicitàries estableix un pressupost per cada un dels anuncis que desitja publicar. En aquest sentit, si dit proveïdor no pot oferir els resultats que vol la societat a causa de les limitacions del pressupost, detenen el lliurament de l’anunci. Dit d’una altra manera, si no pot oferir els resultats esperats, no emetrà factura, i per tant la societat no haurà de pagar res. Amb el qual, la plataforma li cobrarà a la societat en la mesura que s’aconsegueixin resultats pel conjunt d’anuncis que estan en circulació a les seves xarxes.

En conclusió, i d’acord amb l’exposat prèviament, els serveis prestats per aquest proveïdor són essencials per a què la societat pugui informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació (el seu públic objectiu), amb la finalitat d’obtenir el major número possible de resultats en relació amb aquestes persones, i percebre un rendiment econòmic i comercial.

En aquest sentit, la societat vol saber si les despeses generades en concepte de publicitat són fiscalment deduïbles de la base de tributació de l’Impost sobre Societats.

En relació amb la qüestió sobre la possibilitat de deduir les despeses suportades per realitzar campanyes publicitàries mitjançant plataformes digitals, el DTF estableix que el Decret legislatiu del 5 de juny del 2019, de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, estableix a l’article 13 que les despeses no tenen la consideració de fiscalment deduïbles. Concretament, l’apartat 1.f preveu el següent:

«Article 13. Despeses no deduïbles

1. No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:

f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació. En qualsevol cas, no es consideren donatius ni liberalitats els realitzats a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el Registre oficial corresponent».

Així mateix, en relació amb la imputació d’ingressos i despeses, la mateixa Llei, a l’article 19, preveu el següent: «1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla General de Comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres. 2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat [...]».

Quant a les obligacions comptables, la norma preveu a l’article 54.1 el següent: «1. Els obligats tributaris d’aquest impost han de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris o amb allò que estableixen les normes per les quals es regeixen».

Atesos els preceptes esmentats, tota despesa correlacionada amb els ingressos de l’activitat econòmica de l’entitat serà fiscalment deduïble a efectes de l’Impost sobre Societats sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental, en la mesura que no tingui la consideració de despesa fiscalment no deduïble, segons el que preveu l’article 13 de la Llei.

Altrament, segons es desprèn de la informació proporcionada, la consultant contracta un servei que utilitza les xarxes socials per segmentar el seu públic objectiu i fer publicitat per afavorir la comercialització dels béns i serveis que ofereix. Per tant, en la mesura que aquesta despesa de publicitat estigui vinculada a l’activitat econòmica de la societat, sigui necessària per a l’obtenció dels seus ingressos i es compleixin la resta de requisits mencionats en els paràgrafs anteriors, amb independència de l’indicador que s’utilitzi per mesurar la rellevància de l’anunci i establir la seva contraprestació, aquesta despesa serà deduïble i no serà aplicable la limitació prevista a l’article 13.1.f de l’Impost sobre Societats.