La gestió de la renda fixa en temps de la Covid-19
Un cop acabat el període estival es pot concloure que han estat uns mesos tranquils per als mercats, probablement l’etapa més tranquil·la del que tradicionalment veníem observant en els darrers anys. Una realitat que xoca amb les dades sanitàries i macroeconòmiques febles que, malgrat mostrar una recuperació, se situen lluny d'una recuperació en forma de V de l'economia. Això condueix a una important dissociació entre la realitat del mercat i la realitat de l'economia, en la que la liquiditat es continua imposant a les dades macroeconòmiques i es tradueix en la bona evolució del mercat. D'aquesta manera, els actius de risc han experimentat un ral·li des dels mínims de març, la qual cosa havia donat lloc a un entorn de sobrecompra.
En els últims anys hem presenciat com el mercat de renda fixa ha experimentat un excel·lent comportament. Les graduals baixades de tipus d'interès per part dels bancs centrals han portat a una complaença en el mercat dels bons, fins a tal punt que és complicat trobar papers amb (taxes internes de retorn (TIR) positives amb la qualificació creditícia de grau d'inversió en un context en el qual el bo alemany a 10 anys se situa entorn del TIR de -0,50 %. Això ha obligat als gestors i inversors a la cerca de TIR més atractives per a poder obtenir un retorn positiu, que han d'acudir a venciments més llargs i obrir els seus horitzons geogràfics d'inversió. Uns efectes d'això són l'aplanament de la corba de tipus i els bons comportaments dels mercats emergents i bons de grau especulatiu o també denominats high yield.
Amb l'arribada de la crisi sanitària, la renda fixa, així com tots els actius de risc, van patir un autèntic xoc en un nou escenari de gran incertesa. La ràpida i contundent actuació dels bancs centrals va aconseguir dotar de liquiditat i tranquil·litat als mercats. Aquesta enorme injecció de liquiditat ha donat lloc a l'anteriorment comentada dissociació entre l'economia real i els mercats financers. El risc associat que això comporta és que s'assumeixen riscos per sobre del benefici o retorn teòric de la inversió. Actualment, els nivells de valoració dels bons europeus són semblants als previs a la pandèmia, però amb un risc implícit més alt al qual existia en aquell moment. Les companyies han sofert les conseqüències de la paralització de la producció i això es reflecteix en les seves xifres d'ingressos i en els seus balanços.
Afortunadament, no tot són males notícies, i el suport incondicional dels bancs centrals amb els seus programes de compra de deute, les polítiques monetàries expansives i el clar compromís de contundent actuació en cas de ser necessari, donen un suport de pes a la renda fixa. Recentment, tant la Reserva Federal d’Estats Units com el Banc Central Europeu han afirmat que la situació dels baixos tipus d'interès es prolongarà en el temps, i s'obre la possibilitat de veure si el bo americà a 10 anys (Treasury) testarà de nou el nivell de TIR 0,50 %, mínims marcats a l'agost.
De cara a aquest final d'any, trobem diversos fronts oberts que poden generar inestabilitat i portar un increment de volatilitat als mercats. D'una banda, destacaríem la recta final de les eleccions als Estats Units (el 3 de novembre sabrem si Donald Trump és reelegit o si els vots cauran del costat de Joe Biden). Les tensions creixents en les negociacions del Brexit, després de la Llei del Mercat Intern aprovada pel congrés britànic que pretén garantir la circulació sense obstacles de mercaderies entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Finalment, caldrà seguir molt de prop l'evolució de la pandèmia i el desenvolupament de les solucions sanitàries, amb l'entrada d'un nou període estacional en el qual el virus de la Covid-19 coincidirà amb la grip comuna.
Aquest entorn complex requereix de la màxima cautela possible, i veiem necessari complementar la gestió amb cobertures amb instruments derivats, amb la finalitat de protegir les carteres davant uns possibles repunts en les corbes d'interès.
Precisament, la prudència és un dels principis bàsics del nostre fons, SIGMA Short Mid-Term EUR, on tractem de preservar el capital dels partícips i donar-los una solució o alternativa a mantenir l'efectiu en compte, en un entorn en el qual diverses entitats comencen a penalitzar-lo i els fons purament monetaris es troben davant la impossibilitat d'evitar els retorns negatius. El fons acumula l'any un retorn positiu del +0,15 %, amb una volatilitat a un any menor a l'1 %, malgrat la crisi sanitària que ha esdevingut. Inicialment, contemplàvem en el nostre escenari base un any 2020 amb elevada volatilitat acompanyada de negatives dades macroeconòmiques mostrant desacceleració, per la qual cosa implementem una estratègia defensiva de mercat. Després de les abruptes caigudes registrades al març, aprofitem la conjuntura per a incorporar bons en la cartera amb elevada qualitat creditícia i bones ràtios fonamentals a preus de mercat atractius, en detriment del deute públic sobirà core, així com incrementar la durada de la cartera. Aquests bons d'alta qualitat doten al fons de més estabilitat i menys volatilitat davant moments d'incertesa del mercat. Mantenim la prudència respecte a l'exposició total al risc, donada la gran quantitat d'esdeveniments que tindran lloc pròximament. Tenim una clara aposta per la qualitat, tant en crèdit com en durada, la qual gestionem activament amb derivats de cobertura sobre la corba sobirana alemanya de manera estratègica i sobre la perifèrica de manera tàctica. Els últims moviments de la cartera han anat encaminats a reduir la seva durada, sobreponderant les posicions amb els venciments més curts i infraponderant els més llargs. El fons inverteix principalment en bons de grau d'inversió denominats en euros amb venciments entre 0-5 anys. El ràting mitjà de la cartera és A-, tractant d'evitar possibles falling angels, és a dir, bons de grau d'inversió que passen a ser qualificats com a grau especulatiu.