Notícies, periodisme i informació
És important el que es diu com a informació, però també ho és com es diu. El titular impacta, però el fet, de vegades, no justifica la seva vida.
És interessant valorar la prioritat o l’impacte d’una notícia per diferents mitjans de comunicació: en un cas, per ser tractada com a portada i en un altre com a tema per omplir espai.
Aquí, a Andorra, i com a exemple de la premsa escrita, seria el tractament donat al tancament (i posterior obertura) de la doble direcció del carrer de Sant Andreu. Visions diferents del mateix tema o interès en fer-ho de manera més o menys destacada, independentment del fet en sí?
Dos aspectes més que convé veure, llegir i interpretar amb peus de plom: el primer té a veure amb la pandèmia. La notícia seria el procedir a cribratges massius, en determinades ciutats, pobles o barris. Es pot pensar que cribratge massiu seria això, fer testos a percentatges elevats de la població en qüestió (80-90%). I veus amb sorpresa que d’importants ciutats, pobles o barris, es fan, per exemple uns 2.000 o 3.000 testos, sobre poblacions de l’ordre de 50.000 o 60.000 habitants. La pregunta seria: és això un cribratge massiu, tenint en compte que 2.000 de 50.000 o 3.000 de 60.000 suposa un percentatge del 4-5%. És massiu aquest cribratge? Clarament, no.
El segon motiu per qüestionar-se la importància de la notícia és l’ús del futur, és a dir, quan l’entrevistat, amb la intenció de donar el tema per resolt, expressa un futurible. «El Govern arreglarà el pont (per exemple)». Penso que és una falta de respecte cap a l’administrat la manca de concreció i falta de professionalitat de l’entrevistador, no demanar més concreció a l’hora de fixar terminis a les coses a fer.
Evidentment, fixar terminis llargs implica també una falta de respecte cap el ciutadà. Dir, avui, que determinat tema resta posposat per a l’any 2022 és, segurament, una manera encoberta de dir que no es farà. Per què no dir-ho clarament?
La serietat en el lliurament de la informació, per part d’institucions, càrrecs públics o, simplement, personatges coneguts fa que, en països on la llibertat de premsa porta una llarga tradició, determinades actituds dels entrevistats, siguin contraposades amb un cel i professionalitat del costat de l’entrevistador, amb la voluntat d’aclariment, concreció, millora del tema i evitar, en alguns casos, la notícia, en sí mateixa, deixi en el lector o oient, una sensació de quasi enguany. Es valora el ciutadà com a individu adult, format que valorarà la informació (i qui la dona), en funció de la qualitat de la mateixa.