Fabiola Sofia Masegosa Professora, investigadora i traductora

Començaré aquest article explicant què és l’estimulació cognitiva. Es tracta d’un conjunt de tècniques i estratègies que tenen com a objectiu la millora del rendiment i de l’eficàcia en el funcionament de capacitats cognitives com la memòria, la creativitat, el raonament, l’aprenenatge, l’atenció o la percepció, entre d’altres. L’estimulació cognitiva actua sobre aquelles capacitats i habilitats de les persones que es troben encara preservades a través d’activitats i programes que promouen la seva millora i potenciació per mitjà de mecanismes de neuroplasticitat cerebral.
A més, l’estimulació cognitiva té una base neurobiològica que sustenta la seva utilitat com a eina per millorar i rehabilitar les diferents capacitats cognitives. Per comprendre aquests substrats neurobiològics és important conèixer alguns conceptes relacionats amb ells. Els dos més importants són la neuroplasticitat i la reserva cerebral.
La neuroplasticitat és la capacitat del sistema nerviós de modificar la seva estructura i el seu funcionament al llarg de la seva vida com a reacció a la diversitat de l’entorn. Dit d’una altra manera, la plasticitat cerebral permet al cervell, i més concretament a les seves neurones, realitzar un procés de regeneració tant funcional com anatòmic mitjançant l’establiment de noves connexions sinàptiques. L’estimulació cognitiva té com a objectiu l’augment en el nombre i consolidació d’aquestes connexions per obtenir una millora en el funcionament cerebral en termes de rapidesa i eficàcia de la transmissió d’informació.
La reserva cerebral és la capacitat que té el cervell per tolerar les lesions. A l’incrementar la reserva cerebral els símptomes de dèficits cognitius retarden la seva expressió i, per tant, podria dir-se que la reserva cognitiva es manté o fins i tot millora. Tècniques com l’estimulació cognitiva, experiències personals com l’educació, l’estil de vida o l’activitat física i mental, així com els canvis a nivell neurobiològic influeixen en el seu desenvolupament i evolució.
En el cas dels infants i dels adolescents que és el que aquí ens interessa, aquests encara es troben en ple procés de creixement i desenvolupament; per això, és fonamental que es trobin en un entorn saludable, amb una estimulació ambiental adequada i una estimulació cognitiva i emocional d’acord amb el seu nivell de desenvolupament. Tot això permetrà millorar els seus processos d’aprenentatge i consolidar d’una manera més efectiva els conceptes produint-se, així, un avanç tant en el rendiment acadèmic com en els acompliments de la vida diària.
Una manera de treballar l’estimulació cognitiva és a través de quaderns especials que treballen les funcions executives i les capacitats cognitives com la memòria, l’atenció, l’orientació, el raonament, la resolució de problemes, etc.
Aquests quaderns poden incloure, per exemple, sopes de lletres que serveixen per treballar l’atenció; ordenar seqüències d’un text, exercicis de càlcul, entre d’altres activitats. Totes aquestes activitats han d’estar adaptades al nivell dels usuaris als que vagin destinades.