• La consciència que tot pot empitjorar fa que es neutralitzin els somnis

La por és paralitzant fins que arracona: llavors, quan va la vida en això, els éssers humans es defensen com un senglar ferit. Evidentment aquesta crisi ens ha conduït a la paràlisi. Els partits d'esquerra i els sindicats estan en declivi perquè els qui havien de suportar-los estan tenallats per la por. I conforme avança la crisi i s'ajusten els drets que es pensaven adquirits, la reacció no és de defensa del conquistat sinó de letargia: en el fons, la consciència que tot pot empitjorar fa que es neutralitzin els somnis. Estan debatent a Nova York líders tan dispars com Bill Clinton, Felipe González i Tony Blair. Tracten d'explicar la reculada de la socialdemocracia a Europa i dels demòcrates als Estats Units per l'efecte de la por en les societats promogut per la crisi. Però això és només una mitja veritat. Els partits no han sabut adaptar-se als temps. La prova és la tebiesa, quan no la condemna, de fenòmens com Wikileaks. Els partits són la primera baula d'una societat opaca. El mandarinat amb el qual funcionen allunya als ciutadans dels partits polítics i aquests es constitueixen en societats anònimes per administrar la democràcia on els seus comitès executius són l'equivalent als consells d'administració. Els militants equivalen a les Juntes generals on, com a molt, només tenen el poder d'esplaiar-se perquè els mandarins, els executius d'aquestes corporacions suposadament de les idees, segueixin controlant els aparells. La por sorgeix de la sensació d'orfandat i el desencant, la desafecció dels partits és la manifestació d'una por que fa que tots es tanquin a les seves cases, desconfiant fins i tot dels seus veïns.

Per a més informació consulti l'edició en paper.