Francesc Guillaumet Periodista

El director del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, deia dilluns passat que es plantegen que les quarantenes per Covid-19 es puguin reduir a 10 dies enlloc dels 14 actuals. Això és així, segons va dir, perquè hi ha moltes evidències que a partir del setè dia la càrrega viral del coronavirus és pràcticament inexistent, de manera que si la PCR surt negativa als 10 dies de quarantena podria ser suficient per poder començar a fer vida normal. Aquesta proposta/hipòtesi de Simón, un professional de fiar i un comunicador de nivell, no fa més que confirmar que en això del coronavirus encara en sabem ben poc. Més aviat el que fa és aplicar allò tant comú al món de la ciència, que es basa en la metodologia del prova-error per anar avançant al mateix ritme que ho fan també els esdeveniments.

Quan escric aquestes paraules, però, tinc la mirada fixada (em penso que la hi tenim tots) en el curs escolar que comença avui a Catalunya i que a Andorra ja ha arrancat. S’ha preparat tot al mínim detall. És clar que les ràtios podrien ser més baixes (a Catalunya, almenys) tot i que és de suposar que amb els recursos que hi ha s’ha fet tot el que s’ha pogut. Ara bé. Què passarà a partir d’ara? D’entrada s’havia dit que quan hi hagi un alumne que doni positiu tota la seva classe s’haurà d’aillar. En principi, durant dos setmanes tot i que si prospera la proposta de Fernando Simón potser seria menys. De fet, sense anar més lluny, el conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va reconèixer ara fa una setmana que s’anirien adaptant a la realitat, que és tant com dir que en això del coronavirus no hi ha cap full de ruta escrit i que cal anar amb peus de plom vigilant cada moviment i avançant-se als fets sempre que sigui possible. 

Que la Covid encara és un gran desconegut no ho dic jo. M’ho va reconèixer, també, el secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, quan li vaig preguntar si ja ho sabíem tot d’aquest virus. Em va dir que no, que encara hi havia molt per descobrir, com ho demostra el fet que la capacitat de sorpresa és present en tot moment i a vegades els índex de rebrot o de velocitat de contagi fan pujades i baixades com si d’una muntanya russa es tractés. Com va dir Argimon la millor vacuna fins el moment és la distància social, la mascareta i el rentat de mans. Totes aquestes premisses s’han tingut molt en compte per començar el nou curs escolar. Ara bé, això és més o menys fàcil dins d’una aula en què sempre hi ha només els mateixos alumnes però més difícil de seguir en activitats extraescolars com l’esport. D’entrada, el rentant de mans mentre es juga un partit de bàsquet o de futbol és inexistent (com és lògic) mentre que la mascareta també és impròpia i la distància social en aquest cas faria desvirtuar tot el joc en si. Cal deixar de fer coses perquè encara no hem vençut el coronavirus, doncs? Sincerament, crec que no. N’hi ha prou en aplicar el sentit comú i la responsabilitat en totes les activitats que portem a terme. En el cas dels escolars, a més, haurien de ser els pares els qui es cuidin que es compleixin totes aquestes normes, com la de rentar-se les mans a l’acabar un partit de bàsquet i futbol i posar-se la mascareta i tornar a marcar distàncies quan s’acabi.

L’altra pregunta que cal fer-se, també, és si hi haurà contagis en el marc de l’escola. I no cal ser un observador privilegiat de la realitat per veure que sí que n’hi hauran. D’altra banda, però, com se’n produiran a les empreses o en qualsevol altre col·lectiu ciutadà per la senzilla raó que el virus és aquí entre nosaltres, no ha desaparegut i la vacuna que l’hauria de neutralitzar encara està en les darreres fases de prova en el millor dels casos, com és el cas de la d’Oxford. Per tant, per simple probabilitat estadística és d’esperar que els casos es vagin produint. El que és important és que les autoritats escolars i sanitàries estiguin al cas per blindar al màxim cada cas i evitar que això acabi essent un handicap per la continuïtat del curs escolar. De fet, el mateix Simón avisava que hi ha nens i nenes que no tenen la sort de tenir cases espaioses, amb wifi i amb les darreres tendències d’ordinadors. Més aviat al contrari. Hi ha molta canalla que no disposa d’aquestes facilitats i per tant s’ha d’intentar que les classes presencials es puguin fer amb la màxima normalitat possible, en gran part també per salvaguardar la igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat.

Per tant, aquest curs que ara comença serà una prova constant, una prova d’altra banda que és possible que ben entrat el trimestre i pels volts de Nadal ja s’hagi normalitzat per la senzilla raó que l’experiència de les primeres setmanes servirà per millorar tot l’engranatge. Tot això caldrà tenir-ho clar per no fer-ne cap drama. Que haurem de conviure amb aquest virus fins bona part de l’any vinent em penso que és una realitat basant evident. De fet, el doctor Oriol Mitjà ho deia fa una setmana al FAQS de TV3 a l’afirmar que l’any que ve encara serà complicat i que preveu que el 2022 tot ja estigui plenament normalitzat. Al capdavall, com ja s’ha dit més d’una vegada, haurem d’aprendre a conviure un temps més amb aquesta pandèmia. Del que es tracta és que ho poguem fer preservant al màxim la normalitat en la mesura que sigui possible i que poc a poc es pugui anar guanyant la partida al virus i obtenint guanys evidents, com ho és el fet que les quarantenes es puguin retallar uns dies.