El món segueix sent molt global
Assentats com estem, a la part més alta dels Pirineus, ens permet veure la realitat europea (i mundial), amb una perspectiva diferent. Som, i alhora no som, per la nostra particularitat, partícips dels grans esdeveniments europeus i mundials. Hem de ser membres actius de la nostra realitat. Tot i que de vegades ens ho pugui semblar, des d’aquesta talaia no som aliens a l’impacte que produeix, igual que a la resta de països, els fets de la realitat quotidiana : pandèmia, Brexit «definitiu» a final d’any, immigració, Unió Europea, 3 de novembre als EEUU, Catalunya, canvi climàtic, gestió de residus, natalitat decreixent, economia dopada, nou (o vell) individualisme, i mil temes més.
Alguns d’aquests esdeveniments, de tipus conjuntural, s’aniran resolent paulatinament amb el pas del temps, en un període relativament curt. D’altres, però, són més estructurals i que s’han de veure «a vista d’ocell», com a processos que han de durar anys, i que, donada la seva complexitat, demanaran respostes col·lectives.
Tanmateix, des de la nostra talaia, no som sols observadors sinó també partícips. No val i no podem ignorar el nostre entorn, proper o no tant proper ja que formem part d’un mon interconnectat. L’impacte de molts dels esdeveniments propers o no tant propers ens arriba cada vegada més. Estem ficats (encaixats) dins del moviment universal. El món segueix sent molt global i tendirà a ser-ho encara més.
La interdependència del món no és només econòmica: cultura, societat, economia, salut, benestar, família, esports, lleure, són alguns dels aspectes que, vulguem o no, ens fa ser part del tot que ens envolta. Més encara veient, en un mapa mundi, on estem situats. Al rovell. A la vella Europa. Al mig.
Aquesta interdependència no ve d’ahir. Cal recordar que, fa segles que formem part d’una tradició europea que, la història o la llegenda atribueix a Carlemany. No podem defugir de les arrels que hem compartit i compartim amb el nostre entorn, fins i tot no tan proper. Carlemany tenia la seva capital a Aquisgran, situada al mig de l’actual Alemanya. Llengua, legislació, religió, costums, són similars (les nostres) a la resta de països de l’Europa occidental. No només de l‘Ariège o l’Alt Urgell.
És en aquest sentit que, tornant a la quotidianitat, la pandèmia ens ha «situat» al mapa (europeu i mundial). Sortim ara a les estadístiques (bones i dolentes) de la John Hopkins University, de l’OMS, a les llistes d’alguns països que impedeixen l’arribada de ciutadans procedents del Principat d’Andorra... Però Andorra ja fa temps que és reconeguda pels seus parells; tant mateix la pandèmia i altres esdeveniments, com ara les negociacions per entrar al FMI, al Banc Europeu d’Inversions, a la Biennal de Venècia, etc., donen, sense dubte, encara més visibilitat al país.
Estem anant cap a la normalitat que suposa ser un país, petit, limitat, però que a la seva escala, no és massa diferent dels països de l’Europa Occidental, i que dona respostes similars a problemes similars, amb alguna especificitat, clar que sí. Amb la col·laboració o assessorament puntual extern, si cal. Però amb tendència a ser com els altres països d’Europa Occidental.
Pensem, per exemple en el cas de Malta, amb dades comparables:
Malta
Superfície KMS 2 316
Població 470.000
PIB/càpita 30.000 Euros
Andorra
Superfície KMS 468
Població 80.000
PIB/càpita 40.000 Euros
Malta ha presidit la Unió Europea durant diferents semestres, sense cap problema. Fet que mostra que la mida no és un impediment, sinó que es pot convertir en una oportunitat. La història d’Andorra ens permet ser orgullosos del nostre passat mil·lenari i ens a de servir per projectar-nos, mantenint, com tenen els altres països, les seves característiques diferencials, però formant part d’un tot que no ens perdonarà l’aïllament.