Guillem Forne - Sergi Gueimonde Consellers del Comú de la Massana i comensals habituals de Cal Ramon

Quants massanencs hem entonat alguna vegada aquesta interrogació? Crec que no vaig errat si afirmo que una bona suma de parroquians ens hi hem acostat en algun moment o altre per prendre un cafè al matí, una cerveseta a mitja tarda o gaudir de les seves famoses truites o els incondicionals macarrons gratinats. Efectivament, estem parlant del Restaurant Pla de l’Estany, més conegut per molts de nosaltres com «Cal Ramon».
Enguany, aquest acollidor raconet de la Massana, considerat punt de trobada i de reunió pels seus habituals, abaixa persianes definitivament. Amb aquest escrit, volem retre un petit homenatge a la família Gueimonde Bujaldón pels més de 48 anys de plena dedicació al sacrificat món de la restauració. Tants anys oferint no només bons àpats, sinó també proximitat, amabilitat, simpatia i, el més lloable de tot: la complicada tasca de fer sentir al client com si fos a casa se»a. Unes qualitats que cada vegada són més difícils de trobar en un restaurant i que molts enyorarem del «Ramon».
El «Pla de l’Estany» obrí l’any 1972. Gairebé mig segle al servei dels clients coincidint amb l’època de major creixement i modernització d’Andorra. Com podeu imaginar, tants anys desemboquen en un històric de successos i anècdotes que donarien per un llibre. Moments encomiables com aquell dia que vingué a dinar un veí de Pal i fou atès per l’avi de la família, que als inicis donava un cop de mà als novells propietaris. El comensal demanà per dinar i l’avi, que aleshores en prou feines entenia el català, començà a buscar entre la botelleria, alguna ampolla anomenada «dinar», pensant-se que el client volia una copa d’aquest desconegut beuratge. Finalment, s’esclarí el malentès i l’home «a poder gaudir del seu àpat. 
Un moment molt significatiu on aquesta família demostrà la seva talla, fou durant els fatídics aiguats del 82. Amb el local tancat i ells refugiats a la Burna de Sispony, posaren a disposició del Sometent tot l’estoc alimentari del qual disposaven al bar per pal·liar la falta de subministrament que es patí durant aquells dies. Petites accions que sovint cauen en l’oblit, però que demostren de quina pasta està feta aquella gent que s’estima la seva Parròquia i el País que els acollí. Com digué un altre habitual del Ramon: «Si no has menjat al Ramon, no ets de la Massana!».
És francament curiós i quelcom molt nostre, el fet de referir-nos a un negoci, no pel nom comercial que hi figura al cartell, sinó per qui el regenta o pel sobrenom amb el que la gent la rebatejat. Així doncs, sempre hem anat a «la botiga d’aquell, al bar de l’altre o a la perruqueria de tal». Aquesta manera de personalitzar que tenim sobre quelcom teòricament impersonal, com ho és un negoci, és sinònim de poble, de tradició i per tant, quelcom arrelat a la nostra cultura. Una qualitat que mai es podrà endur qualsevol gran superfície o franquícia, per molt bon producte i servei que donin. El comerç local forma part del nostre ADN, hem de seguir creient en aquestes famílies que continuen, generació rere generació, prestant un servei tan noble a la vegada que sacrificat; doncs, com professa el moviment ciutadà sorgit recentment, #EnsMolaElConsumLocal. És ben cert, ens mola entrar en un bar i que l’amo ja sàpiga com vols el cafè, ens mola que el carnisser conegui com t’agraden els talls, que el quiosquer t’avisi només entrar que ja ha arribat el nou número de la teva revista preferida, o que al teu barber tant sols li hagis d’etzibar un: «com sempre, si us plau».
Cal Ramon ha sigut un clar ambaixador d’aquest dogma tan nostre al llarg d’aquests anys, així doncs, i crec que parlem en nom de molts massanencs, tant sols us volíem dir: GRÀCIES! Gràcies per ha»er sigut part de la nostra Parròquia, gràcies per haver mantingut la vostra essència intacta. Gaudiu de tan merescut descans i no dubteu que sempre guardarem un gran record de tots els que ho heu fet possible. 
Consellers del Comú de la Massana i comensals habituals de Cal Ramon