Prudència, confiança i optimisme
M’ha demanat el meu amic Enric Dolsa de fer col·laboracions periòdiques en aquest diari, per parlar del diví i de l’humà, i, molt gustosament, fins que ell i vosaltres, estimats lectors, m’aguanteu, ho faré.
Avui, com no pot ser d’una altra manera, vull fer esment d’un parell de coses que em semblen essencials, en relació amb el moment actual i amb el nostre col·lectiu de la gent gran resident al país. Són idees de les quals he parlat en articles anteriors, però no per repetitives són menys importants.
Arreu, constatem una sèrie de fets sobre la tan esmentada pandèmia. Primer, sobre la mutació del virus: alguns parlen de fins a 7 000 tipus diferents de mutacions. Actualment, recordem que el virus circula més entre la gent jove, que sol presentar diagnòstics mèdics més lleus.
Tanmateix, hi ha un desconeixement de cap a on pot evolucionar la pandèmia a la tardor i hivern, especialment perquè encara no sabem del cert si hi ha una correlació entre les temperatures atmosfèriques, la humitat, etc. i l’evolució de la pandèmia.
Malgrat això, les administracions públiques estan prenent mesures precautòries, amb vista a un possible futur descontrolat i problemàtic. Així, les administracions creen estocs d’EPI’s (Elements de Protecció Individual), preveuen l’ampliació d’aules a les escoles, l’ampliació de certs espais als hospitals, la contractació de més personal allà on escaigui, el cribatge massiu de determinats sectors socials o econòmics, entre molts altres exemples.
Les característiques d’aquest virus fan que, nosaltres, col·lectiu de la gent gran del Principat d’Andorra, tinguem poques alternatives. De fet, només una per sobreviure: la prudència i seguir les recomanacions dels experts.
I cal també molt sentit comú. Com a col·lectiu de risc, intentar ser «innovadors» és molt perillós. Mentre els joves poden tenir, en cas de ser positius, símptomes lleus, nosaltres tenim més números d’acabar a l’UCI.
Sempre ho hem repetit, ja des del «llunyà» mes de març: prudència. Recordem que hi ha institucions que vetllen per nosaltres: Comuns, Govern, organitzacions sense ànim de lucre, i a més a més, disposem de números de telèfon a on trucar en qualsevol moment del dia o de la nit, amb el SUM sempre disponible, per exemple.
Per acabar, les notícies internacionals informen sobre les fases en què es troben les recerques sobre les diferents vacunes, i els efectes secundaris que poden causar (en general, lleus). La confiança i la seguretat d’Andorra, com a país europeu, ens permetran tenir accés a la vacuna. Això ens dona aquest punt d’optimisme, per poder caminar, mentretant, per la vida.
En resum, prudència, confiança i, sobretot optimisme!.
President de la Federació de la Gent Gran d’Andorra