Tardor de lletres
Durant els mesos de setembre i octubre té lloc en el sector del llibre el que tradicionalment es coneix pel gal·licisme de rentrée (o pel mot catalanitzat de represa). És el moment en el qual les editorials tornen de l’estiu amb les seves màximes apostes de l’any per reenganxar als lectors a l’hàbit de les lletres. Com no pot ser d’una altra manera per la situació que hem viscut i seguim vivint, aquest any es caracteritza per la seva incertesa. No obstant, les editorials han arribat armades amb propostes literàries d’alt voltatge, aquest n’és el repàs en la vessant de ficció.
Una data que ha estat postergada pel virus és la del llançament mundial de la nova novel·la de l’escriptora que s’amaga rere el pseudònim d’Elena Ferrante, La vida mentidera dels adults (Campana, Lumen), que per fi ha arribat a totes les llibreries. Per la seva banda, l’editorial Alfaguara apostarà per la nova novel·la del polèmic Arturo Pérez-Reverte, Línea de fuego, una novel·la sobre la batalla de l’Ebre, conflicte que va posar punt i final a la Guerra Civil Espanyola. Literatura Random House aprofita la sortida de la tercera novel·la de l’argentina Selva Almada, No es un río, per recuperar les seves dues obres anteriors amb noves cobertes. Seix Barral no es queda enrere amb les noves novel·les de David Safier, Rompamos el hielo, d’Isaac Rosa, Tiza roja, i d’Eduardo Mendoza, Las barbas del profeta. Dues novetats molt esperades per molts lectors és la preqüela d’Els Pilars de la Terra, Les tenebres i l’alba, de Ken Follett (Rosa dels vents, Plaza & Janés), així com Sol de mitjanit, de Stephenie Meyer (Fanbooks, Alfaguara), que adopta la perspectiva del vampir Edward, de la saga Crepuscle. També surt Els nois de la Nickel (Periscopi, LRH), en el qual el guardonat escriptor Colson Whitehead ens promet una nova història sobre el racisme, malauradament tan present a les notícies aquests dies. També surten les noves novel·les de tres guanyadors del Goncourt: Mathias Enard amb El banquet anual de la confraria d’enterramorts (Empúries, Lit. Random House), Pierre Lemaitre amb El mirall de les penes (Bromera, Salamandra) i Éric Vuillard amb La guerra dels pobres (Ed, 62, Tusquets). També el francès Laurent Binet treu nova novel·la, Civilitzacions (1984, Seix Barral), en la qual es pregunta com hauria anat la història si fossin els inques qui haguessin conquistat Europa, i no a l’inrevés. Una novel·la italiana que ha fascinat a Annie Ernaux i ha quedat finalista del Premio Strega és Adéu fantasmes, de Nadia Terranova (L’altra, Asteroide).
Planeta intentarà repetir l’èxit obtingut amb El guardià invisible amb La puerta, de Manel Loureiro, un nou thriller ambientat aquesta vegada a «la misteriosa i llegendària» Galícia. L’aposta de l’editorial Impedimenta és Los terranautas, de T.C. Boyle, que s’endinsa en un experiment de resistència que van realitzar vuit científics al desert d’Arizona el 1994. Destino publica tres novel·les històriques de la britànica Hilary Mantel, així com la novetat de la supervendes María Oruña, El bosc dels quatre vents. Asteroide i Club Editor publicaran la nova obra de l’escriptor noruec Per Petterson, Homes en la meva situació i Anagrama emprèn la rentrée amb una distopia (El muro, de John Lanchester, editat en català per Univers) i la nova novel·la de Sara Mesa, Un amor. Raig Verd ha publicat amb l’ajuda del micromacenatge Cap altre amic que les muntanyes, que va escriure el refugiat kurd Behrouz Boochani a través de WhatsApp mentre romania a un centre de detenció d’immigrants.
En quant a literatura catalana, una de les novetats més esperades és la nova novel·la de Marta Orriols, Dolça introducció al caos (Periscopi, Lumen), però també tenim la novetat del premiat granollerí Albert Forns, Abans de les cinc som a casa (Edicions 62, Destino), així com La mar rodona, del mallorquí Albert Perelló (Club Editor). Quim Español es pregunta si l’home modest pot sobreviure en una societat despietada en la seva nova novel·la, El rai dels innocents (1984) i Lluís Llach torna a les llibreries amb un thriller, Escac al destí (Univers). També amb un thriller torna Albert Villaró amb La companyia nòrdica (Columna).
Afortunadament, els clàssics tampoc descansen. Navona ha publicat una nova traducció de El maestro y Margarita, de Mikhaïl Bulgàkov i la Real Academia Española ha recuperat El señor Presidente, del Nobel Miguel Ángel Asturias. Minotauro, especialitzada en el gènere fantàstic, treu una edició commemorativa de Fahrenheit 451 i una nova edició de La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin, en català editada per Raig Verd, que publicarà la segona part de la seva trilogia de Terramar, Les tombes d’Atuan. A banda de publicar La meva cosina Rachel, de Daphne du Maurier, Viena segueix amb el colossal projecte de publicar la nova traducció de Josep Maria Pinto de A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, amb la primera part d’Albertine desapareguda. La seva col·lecció de Petits Plaers recupera Les fures, de Llorenç Vilallonga i Rosa dels vents tots els contes de Montserrat Roig.
Aquestes són només algunes de les novetats editorials de ficció que ens esperen aquesta tardor. Els pròxims dies aniran apareixent als aparadors de les llibreries i biblioteques més properes, així que no hi ha excusa per viure una tardor plena de lletres i històries.