De vacances per la terra de la meva infància
Encara que vaig afirmar que no aniria de vacances, per una sèrie de successos que no vénen al cas, a la fi no he pogut resistir-me a fer-ho. Així que he estat una setmaneta visitant els llocs que coneixia de petita i ensenyant alguns al meu marit que no els coneixia.
També he de dir que tot i que és terra de platja no ens hem banyat ni una sola vegada. Massa gent tant a la platja com a la piscina de l’hotel per arriscar-nos. Així que ens hem dedicat a veure moltes coses, encara que moltes també estaven tancades a causa de la Covid- 19.
El nostre viatge va tenir el seu inici per Sant Joan on vam esmorzar la meva estimada coca de molletes que al menjar-la sempre em transporta a una altra època. Que bona que està! Ja amb energia vam visitar Santa Faç. Tot estava tan diferent! El poble s’ha ajuntat amb el Monestir de clausura i tot aquell passeig amb arbres per on desfilaven els pelegrins amb les seves canyes la Diada de la Santa Faç ha desaparegut. Abans, m’agradava molt més, ha perdut personalitat.
Com tots sabem, la Santa Faç al·ludeix a la cara de Jesucrist que es conserva impresa en una tela en què es va netejar la suor camí del calvari. A Santa Faç es troba una part d’aquest llenç que va donar la Verònica a Jesucrist perquè es netejarà des del segle XV i són milers de pelegrins, els que, al llarg de l’any, des de 1489 visiten el Monestir de les religioses Clarisses Franciscanes d’Alacant per venerar la Santa Faç de Jesús la qual no es pot veure ja que es troba protegida dins d’un reliquiari a causa del desig de molts pelegrins de posseir un tros de aquesta relíquia. Com a anècdota, dir que en els murs de l’Església es troben assenyalades les marques de l’altura que va aconseguir l’aigua a les diverses riuades que tenen lloc cada any i que inunden tota la zona de la Santa Faç.
També vam anar a veure com estava el col·legi de les Monges Carmelites i el col·legi de la Santa Creu on jo vaig estudiar de petita. De Sant Joan vam anar cap a Cartagena on vam menjar conill a l’all cabañil i per postres Pa de Calatrava i un cafè asiàtic (llet condensada, cafè sol, conyac, licor 43, grans de cafè, canyella i pell de llimona). Totes especialitats culinàries de Cartagena. M’agrada menjar els plats típics de cada zona.
D’allí vam anar a dormir a Múrcia, on després de fer un passeig pels seus carrers i fer-nos unes quantes fotos, vam anar a sopar al Racó de Pepe on com sempre que vaig, vaig menjar d’entrant moixama i ous de peix secs amb ametlles torrades salades i de segon vam escollir un arròs de carrabiners que estava boníssim. En el seu punt!
A l’endemà, vam anar a Benidorm on ens vam allotjar a l’hotel Melía Benidorm tota la resta de les vacances, però no vam deixar de visitar altres llocs que ja us explicaré.