L'hivern de 1838, quan Chopin vivia a la cartoixa de Valldemosa, a Mallorca, no era un refugiat polític, però Polònia havia passat per un període de gran dificultat contra el tsar rus, que també ocupava el territori. De fet vivia a París, com a emigrat polonès. Amb la seva família, va intentar trobar una millora de la seva malaltia pulmonar a l'illa. La realitat feia molt difícil una vida quotidiana.

George Sand ho explica molt bé en el seu Un hivern a Mallorca, que és un retrat gairebé equivalent als romàntics que visitaven els Pirineus i descobrien i redescobrien Andorra. Es lamenta del fred horrorós que feia al monestir. Les cel·les eren, com és lògic, monacals, però el problema és que hi passava l'aire per tot arreu i la humitat que s'hi estenia no havia d'ajudar la salut del compositor. És curiós com a les zones càlides i temperades els costa fins i tot actualment defensar-se del fred. També s'estén en el retrat de les persones que tractaven, les dificultats per fer la compra i no cal dir-ho, per qualsevol necessitat.

Com és sabut, Chopin és un compositor pur de piano com a únic instrument, amb l'excepció de dos concerts per a piano i orquestra, però que n'obté unes les possibilitats inaudites, sempre de ritme i harmonia elegants, sorprenents i plenes de matisos, tot i ser un compositor d'allò més conservador. No és difícil apropiar-se de les seves obres, algunes d'elles han esdevingut populars. Sí que ho és examinar-les, sentir-ne totes les descobertes i invents musicals i distingir les interpretacions de virtuosos, magnífiques i personals, Marta Argerich entre altres o Alain Planès, que fa durar els sons eternitats.

Quina sort haver celebrat aquest any el centenari del seu naixement, un dia d'hivern sens dubte molt fred, del 1810. Així s'han pogut escoltar concerts, han sortit enregistrament i s'hi ha pensat amb les noves perspectives que aporta el temps. Miniaturista, deien els crítics de la seva època, però no falla cap de les peces que va composar a partir dels 20 anys, diuen els experts d'avui, cosa que no es pot afirmar de tots els autors. A Mallorca va composar, entre altres obres, els 24 preludis, op. 28, peces brevíssimes però apassionants. Hi va deixar una empremta que es va començar a sentir i aprofundir en el segle XX. Les coses triguen una mica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.