• Presento sis fragments de les ponències no presencials de les XVI Jornades organitzades per la SAC

Si cal destacar una conclusió comuna a les ponències que han participat en les XVI Jornades de la SAC, sobre l'administració pública andorrana el passat dissabte 11 de desembre, aquesta és la necessitat doble i urgent de reformar-la, en una llarguíssima llista d'aspectes millorables, alguns dels quals posats de relleu.

Doble per les proporcions que ha pres i la falta de model clar que la regeix d'un costat, i de l'altre per la crisi global que afecta l'entorn i, per tant, Andorra.

Urgent perquè hi ha uns indicadors que mostren una trajectòria que ens aboca a una fallida de l'Estat andorrà si no s'actua ràpidament.

A nivell econòmic, entre altres, l'evolució del dèficit públic del Govern que ha passat de ser de 10 milions el 1999 a més de 100 milions el 2009 o que el dèficit públic d'Andorra l'any 2009 va representar un 5% del Producte Interior Brut, per sobre del límit fixat en els criteris de Mastricht (l'any 2008 va ser del 3,8%) i la ràtio mitjana dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic es va situar l'any 2008 al 3,5%. Andorra està a la vuitena plaça amb ràtios de dèficit més elevades, sent Islàndia amb un 13,6% i Grècia amb un 7,8% els països amb una posició més dolenta. (Alcobé 2010).

A les positives dinou aportacions presencials que es van fer cal afegir-hi les sis no presencials que no varen poder ser presentades però que apareixeran en la publicació juntament amb les quatre de que no es va disposar.

D'aquestes sis en goso presentar uns fragments per posar de relleu, no només la seva positiva aportació a la reflexió, sinó també la diversitat, qualitat i complementarietat d'opinions expressades i la importància de la seva consideració.

En Ferran Costa i Marimon, a La necessària racionalització de l'administració pública i la seva impopularitat, diu: «Vist tot això, l'aritmètica, que mai no falla, indica que per poder continuar amb el ritme actual l'Estat ha d'incrementar els ingressos o bé retallar la despesa [...] Cal tenir en compte que, a més, qualsevol mesura econòmica que s'implementi trigarà el seu temps a portar els rèdits [...] Esperar, doncs, que la suposada entrada en vigor de les noves lleis fiscals hagi de ser el revulsiu immediat i definitiu de la nostra economia és, com a mínim, arriscat. Hi ajudarà i molt, de ben segur, però encara falta força temps per veure-ho [...] Parlar d'aprimar l'administració o eliminar algun dels avantatges del quals s'ha gaudit fins ara és un tema delicat que provoca polèmica. Però és un exercici ineludible. Que quedi clar, però, que cap funcionari no és responsable de la mida que té l'administració. Ho són els seus dirigents, comunals i governamentals, que l'han encapçalat. De mesures per aconseguir-ho n'hi ha de tota mena, de menys a més dràstiques, però tota la ciutadania, siguin part de l'administració o no, ha d'entendre que estem en època d'haver-se d'estrènyer el cinturó».

En Josep Maria Beal i Benedico, en La meva experiència: Comú, Consell i CASS, escriu: «En conclusió: el comú és, per a tots, el responsable del dia a dia i, com deia abans i en conseqüència, el més proper. El consell General, a través les seves lleis i el govern que en depèn, ha de garantir el present però especialment el futur de tots els ciutadans i, al límit i subsidiàriament, és el garant de la resta d'institucions; el ciutadà però, on té la seva màxima preocupació en aquests moments de crisi, és en aquella que li ha d'assegurar la cura de la seva salut i la garantia dels seus ingressos en el futur».

En Francesc Rodríguez i Rossa, a Administració pública delegada, expressa: «Ja a mena de conclusió, em permeto afirmar que, al meu entendre, segurament alguns serveis que l'Administració ha d'assegurar al ciutadà es poden –fins i tot m'atreveixo a dir que s'han- de gestionar des de l'esfera privada. Ara bé, cal ser cauts en el moment de fer aquest pas i deixar molt ben definit el marc en el qual es fa –especialment pel que fa a la qualitat del servei, però també quant al cost [...] Finalment, i com a norma suprema, cal tenir ben present que qualsevol acció al respecte ha de posar per davant l'interès general i, concretament, el de l'administrat. Només d'aquesta manera, i actuant des de la prudència, aconseguirem anar cap a una Administració més justa i al servei de la ciutadania».

Carme Obiols i Salom, en Element imprescindible de qualitat del servei públic de la justícia: un termini òptim i previsible de durada raonable, proposa: «Quines són doncs les perspectives internes de millora per un respecte del termini de durada raonable?: 1) Creació d'una carrera judicial amb desenvolupament de la formació continuada i la formació inicial, 2) Un codi de procediment civil, 3) Una reforma processal penal, 4) Una reforma extraient l'execució de les sancions administratives creant una caixa estatal preceptora d'aquestes obligacions, 5) Creació de la Mediació i de l'Arbitratge [...] Per concloure, si no volem que el jutge europeu condemni un falliment d'ordre estructural i no entri en un control detallat, l'estat no es pot acontentar de mesures puntuals. Pesa sobre ell...

Continua a l'edició en paper.