Francesc Guillaumet Periodista

Com que ja fa vint anys que em dedico a aquest ofici arriba un punt que les notícies se succeeixen cíclicament a mesura que avança l’any. En aquest sentit recordo que a les acaballes de l’estiu sempre planificàvem reporatges sobre la tornada a l’escola. Se centraven, sobretot, en la mitjana de diners que s’havia de gastar cada famÍlia per fer front a les despeses dels llibres i material escolar (i també a les matrícules de les activitats extraescolars). 

Ara la cosa ha canviat, com ha canviat d’altra banda la vida a la que estàvem acostumats des que el mes de març passat va arribar aquesta refotuda pandèmia del coronavirus. Enguany doncs, tant a Andorra com a les terres de Lleida i del Pirineu també centrem l’interès informatiu en la tornada a l’escola. Però lluny de parlar de despeses (potser ja ho es farà més endavant) ens centrem en el com es farà el retorn a les aules amb un curs que tornarà a estar marcat pel Covid-19.

Pel que llegeixo tant a Andorra com a Catalunya la cosa es farà de forma molt similar. Es marcaran uns grups de convivència (similar al de les clases) que serà el lloc on els alumnes podran relaxar mínimament les mesures. És a dir, en aquests grups de convivència a priori no serà obligatori l’ús de mascareta que sí s’haurà d’utilitzar als espais comuns. En el cas d’Andorra aquests grups de convivència també s’estenen als alumnes que comparteixen un mateix autobús escolar, una cosa que ara per ara encara no s’ha acabat de definir a Catalunya.

Els ministres Benazet i Vilarubla van anunciar també que es faria cribratges a tot l’alumnat major de sis anys i al professorat que ho vulgués per tenir una radiografia de quin és l’estat amb què es comença el curs escolar. D’entrada no sembla una mala decisió tot i que cal tenir en compte que les proves de coronavirus donen una fotografía fixa del moment i res ni ningú garanteix que algú que dóna negatiu al començar el curs no pugui contagiar-se unes poques hores després. 

D’altra banda, i sobretot a Catalunya, hi ha un fet que generarà controvèrsia. I la generarà perquè a diferència d’Andorra, tot i tenir competències plenes en Educació, no es disposa dels instruments propis que té un Estat. I m’explico. Quan dijous es va presentar com seria el nou curs escolar, les autoritats educatives catalanes van explicar que si un alumne o alumna d’una classe dóna positiu de coronavirus caldrà aillar tota aquella aula. D’entrada només hauran de fer quarentena els pares de la persona que doni positiu però la resta de pares i mares tindran els seus fills a casa durant 14 dies. Si això no s’equipara a una baixa laboral o a un permís retribuit comportarà problemes perquè hi ha molts pares que no tenen on deixar els seus fills mentre treballen i si no poden anar a treballar perquè s’han aïllat els alumnes a casa a causa d’un positiu això qui ho paga? Des de Catalunya s’insta l’Estat a implementar mesures i és de suposar que el Govern d’Espanya serà receptiu en aquest sentit. Però i si no ho fa? D’aquí que afirmi que en les circumstàncies actuals disposar de la capacitat de decisió que dóna tenir un Estat facilita molt més les coses, com és el cas d’Andorra.

Però tornant al tema de la tornada a les aules. A hores d’ara s’ha dissenyat un retorn a l’escola que es fa des de la doble perspectiva educativa i sanitària, No pot ser d’altra manera perquè el moment que vivim fa necessari implementar estructures el més transversals possibles per fer front a tots els imponderables que puguin anar sortint amb el dia a dia. Però tot i això és un fet que ningú sap com anirà tot plegat. La prova de foc arribarà al setembre quan els pares portin els seus fills a l’escola i comencin les classes presencials que van quedar truncades al mes de març i que es van recuperar, només en una petita part, a finals de maig i principis de juny. A partir de llavors caldrà actuar amb molta paciencia, mantenint sempre les mesures de distàncies, mascareta i rentats de mans i fent anar el sentit comú més que mai. Com passa a la ciencia segurament caldrà rectificar decisions que ara semblen adequades i que el simple teorema de la prova-error acabarà per esmenar. Caldrà tenir també molta capacitat de cintura i saber adaptar-se a un escenari que serà canviant per molt ben planificat que estigui ara. Més que res, perquè del coronavirus encara no se’n sap ni la meitat i la vacuna, tot i les bones notícies que arriben des de Rússia i Oxford, encara pot tardar molt en arribar.