Omar el Bachiri Psicòleg clínic

La primera i la més valuosa de les lliçons ha estat recordar a molta gent que la privació de llibertat de moviment no es compatible amb un estat mental saludable. Tens temps, salut i diners però estàs obligat a quedar-te a casa. Tens prohibit sortir. Tingues present que un pres, la cosa que més troba a faltar es la llibertat de moviment. Poder anar on vulgui i quan vulgui. Llavors, gaudeix d’allò que el teu poble, ciutat o país t’ofereix, en comptes de renegar tant. Si no hi ha platja i/o muntanyes, surt a buscar-les. Ves allà on hi son. Viatja, surt a menjar fora de casa, saluda als desconeguts, socialitza amb els veïns i amics. Comparteix moments agradables. Si en alguna ocasió et tornen a privar de llibertat. Aquestes coses son les que voldràs fer. Sortir a caminar i/o interactuar amb els altres. Compartir opinions.
De qualsevol situació es pot aprendre alguna cosa, si es vol. Dependrà de la manera d’enfocar-la i interpretar les dades. Podrem tenir por, histèria, pànic o, pel contrari, tranquil·litat, calma i capacitat de raonament. Es a dir, tindrem ganes d’aprendre alguna lliçó o simplement, ens deixarem portar per les emociones del moment. Estic parlant de ser proactius o reactius i per a saber la manera que triem, cal fer-se aquestes tres preguntes: per què i per a què a ha ocorregut i com ens afecta?
En aquesta pandèmia. El coronavirus. La ciència es l’encarregada de buscar el per què ha ocorregut. Investigarà l’origen de la seva creació i les seves formes de transmissió. Nosaltres, por la nostra part, tant els governs com els ciutadans, hem de preguntar-nos les altres dues. Per a què ha ocorregut i com ens afecta. Com a psicòleg estic a favor de tenir una actitud proactiva perquè la reactiva condueix a la defensa i aquesta es tradueix en ansietat, por i incapacitat de raonar. Amb la primera actitud, som previsors i podem assaborir el present. Ens anticipem als fets i prenem riscos calculats. Es tracta de ser austers. Ser capaços de gaudir dels plaers de la vida, sense necessitat d’endeutar-nos i/o gastar tot el diners que guanyem. Allunyar-nos de la mentalitat de com més guanyo, més en gasto i acostar-nos a la de, guardo una mica, per a demà.
En poques paraules, els governs de tot el món son reactius. No són previsors. No dediquen una part del seu pressupost anual a fomentar l’estalvi i menys encara, a la inversió. Un reflex es la sanitat pública. Cada vegada està pitjor i molts serveis s’estan privatitzant. Com per exemple, el servei d’ambulàncies. Com a molt, motiven a la població a crear-se plans de jubilació. Això està bé, però a llarg termini. A curt o mitjà no hi ha res. S’han centrat en la compra compulsiva. Incentivant el consum excessiu i l’endeutament dels ciutadans. Malauradament, els governs segueixen la mateixa dinàmica. Gastar més diners dels que ingressen. A causa d’aquesta manera de governar s’han vist desbordats por la pandèmia. Han hagut de recórrer a l’endeutament de l’estat. Per no caure en la fallida i així evitar mals majors. Segurament una gran lliçó que aprendran de la Covid-19 serà el canvi de mentalitat.
Començar a governar sent proactius i no reactius i d’aquesta manera poder fer front a qualsevol catàstrofe natural, crisi sanitària o, econòmica que pugui sorgir. Sent previsors, es governa i es viu més tranquil. Hem d’estar preparats, per si torna a passar una situació semblant.
Per la part dels ciutadans, amb actitud proactiva no hi ha lloc per a les lamentacions i quan ens trobem amb un obstacle, li busquem el cara positiva. Sigui una separació, la mort d’un ser estimat, la pèrdua de la feina, una malaltia, etc. Raonem sobre l’experiència d’haver compartit la nostra vida amb aquestes persones, objectes, llocs, etc. En aquest cas, la Covid-19, el seu gran problema ha estat que ens ha mantingut tancats a casa durant més de 35 dies seguits. Vam perdre la llibertat de moviment. Ens va privar de les nostres rutines, tan plaents per a nosaltres. Socialment, ens va igualar a tots. Ningú podia sortir de la seva casa. 
El cotxe que estàs pagant a cinc anys i que en moltes ocasions es el responsable de les teves dificultats per arribar a final de mes, havies de deixar-ho en el garatge. La roba de marca l’has deixat en l’armari tot aquest temps perquè has anat sempre en xandall i/o pijama. El teu telèfon mòbil de més de 700€, t’ha fet el mateix servei que un de 150€. Interactuar en les xarxes socials i en els grups de WhatsApp.
Ara, és un bon moment per a replantejar-nos els nostres valors socials. En què els basem, en comprar material o en gaudir de les experiències? Només recorda els pensaments que tenies durant el confinament. Eren sobre les teves possessions o sobre la gent que no podies veure i en els llocs on no podies estar?
He esmentat els estalvis perquè, després de qualsevol catàstrofe econòmica, ve un augment d’impostos i/o reducció d’ajudes socials. Depèn de cada govern. De la seva solvència econòmica i de la seva capacitat d’endeutament. Si estàs bé financerament, no sofriràs aquests efectes però, si no tens diners suficients, millor serà que canviïs de mentalitat i et tornis proactiu. És a dir, previsor i estalviador.