La tornada a l’escola al setembre
En aquesta ocasió m’agradaria fer unes reflexions sobre la incertesa que provoca l’inici del pròxim curs escolar, tant als professors com als alumnes i els seus pares, per la por al contagi del Coronavirus.
Ja estem en plenes vacances d’estiu i la Covid-19, lluny de remetre amb la calor, continua amb la seva expansió. Els rebrots no deixen de manifestar-se per tot arreu i amb aquesta situació tothom té dubtes de com serà el proper curs escolar. Com a professora me n’adono que el curs telemàtic no funciona en la majoria dels casos amb els escolars adolescents i els més petits tampoc són capaços d’aprofitar-ho bé.
La major part dels adolescents no treballen bé sense el control d’un professor que dirigeixi i controli el seu treball i els pares no estan preparats per realitzar aquesta funció d’acompanyar-los en el desenvolupament del seu currículum acadèmic. A més, molts d’ells resten sols moltes hores a casa i a l’últim que pensen és en estudiar.
En el cas dels adults la cosa funciona molt millor, però, tot i així, trobo algunes persones que no volen fer els seus estudis a través d’Internet, que prefereixen tenir algú que els guiï presencialment.
De tota manera, si es reprenen les classes m’agradaria saber com s’organitzaran els serveis de transport, menjador, pati i les activitats extraescolars o de lleure que en alguns centres es realitzen al migdia.
A mi em sembla que tot això s’hauria d’estar organitzant ja, donat que els rebrots anuncien que la situació no anirà a millor, s’haurien de valorar tots els escenaris possibles per a un bon començament de curs, ja que, finalment vindran les presses i unes decisions que es podrien prendre sense prou reflexió.
Un altre problema a considerar serà la possibilitat de l’absentisme escolar, perquè com podem marcar l’obligatorietat d’acudir a l’escola si no podem garantir la salut dels alumnes. Ningú pot obligar a uns pares a portar a l’escola als seus fills si existeix el perill de contagi. I alguns pares estan molt espantats davant d’aquesta possibilitat.
La veritat és que ni les mateixes persones que dirigeixen els centres saben com serà el proper curs escolar i esperen la decisió del Ministeri d’Educació que alhora espera ordres del de Sanitat. Vivim uns temps d’incertesa total ja no només sobre el curs escolar, sinó també en tots els aspectes de les nostres vides. A hores d’ara, no es pot preveure res ni fer plans a llarg termini, més val centrar-nos només en el present que estem vivint.