No perdre la felicitat
Per no perdre la felicitat s’ha de ser conscient que ella depèn de tres conceptes. La coherència, la relativitat i la frustració. La coherència entre allò que pensem i allò que fem. Relativitzar qualsevol situació diària i sobretot, no frustrar-se quan no aconseguim els nostres objectius. Aquesta última es la més important. És la que condiciona les altres dues. Si no som capaços de gestionar les emocions i els sentiments, estem perduts. Hem de ser conscients que, en ocasions, les coses no surten com nosaltres voldríem.
Però, abans de continuar escrivint, donaré la meva versió de què significa ser feliç: si tens aliments, un lloc on viure i accés a la sanitat publica, ja et pots considerar feliç. No s’ha de confondre amb el benestar. Aquest està condicionat per les nostres creences i la societat de consum. Quan més en tinc, més en vull. Una casa més gran, un millor cotxe, marxar més sovint de viatge, dinar o sopar fora de casa més vegades a la setmana, tenir un títol universitari, un ofici ben remunerat, etc.
Sempre dependrà del lloc on vivim i de la gent amb la qual ens envoltem. Si entrem en el cercle de tenir més que els altres o en canvi, ens conformem amb allò que tenim. No hemd’oblidar el motiu del per què volem les coses. Per gaudir d’elles o per mostrar que les tenim? Però, tot i així, es parteix de la mateixa base. Tenir les necessitats bàsiques cobertes.
Això ha quedat demostrat clarament pel coronavirus. Hem estat confinats a casa durant més de 30 dies seguits i molta gent es va tornar histèrica. Comprant compulsivament. Per por a quedar-se sense menjar, medicaments, o mascaretes. Van ser uns dies d’incertesa total. Por a perdre la feina i no poder pagar el lloguer de la vivenda i quedar-se sense la cobertura de la CASS. Això es tradueix en dormir al carrer, no tenir per alimentar-se, ni accés a la sanitat pública. Durant uns dies, aquest virus ens ha igualat a tots, econòmicament parlant. L’empresari tenia por de no poder pagar les nòmines, fer front a les despeses mensuals i haver de tancar les portes. La persona que es propietària d’un Ferrari, Lamborgini, Masserati, Golf, Audi, etc, no ho podia treure a passejar. L ‘havia de deixar aparcat. Igual per la que viu en una mansió o xalet. Ha hagut d’estar privada de llibertat. Ha sigut com viure en una gàbia d’or. Una gran casa però, empresonada. Han sigut uns dies d’estrès i angoixa perquè, ha sigut viure en la incertesa del què passarà demà. Ningú ens podia assegurar com anirien les coses.
Aquí es de gran importància saber gestionar les emocions. Per a no caure en la frustració i entendre que no tot depèn de nosaltres. Tu pots fer les coses correctament i ser un bon ciutadà però, tot i així, pots patir les conseqüències d’un desastre natural i/o econòmic. D’altra banda, ser feliç, no es sinònim de no sentir emocions negatives. Totes les emocions són beneficioses. Només que s’ha de saber gestionar-les. És normal estar trist i plorar quan reps una mala notícia i també és normal estar content quan les coses et van bé. És una reacció normal en el nostre organisme. Ho fa per a depurar-se i sanar-se. (Si cal plorar, es plora i si s’ha de somriure, es somriu). Hem d’entendre i acceptar aquesta condició fisiològica.
L’esser humà necessitem d’una petita certesa del que ens depara el futur. D’aquí els beneficis de les rutines de cadascun. De tenir cert control sobre el nostre temps i les nostres conductes. La llibertat de decisió i de moviment. Més conegut con el libre albedrío. Dit això, ara entendràs per què hi ha persones què es gasten una gran suma de diners en vidents. Gent què està convençuda d’endevinar el futur però què, curiosament no guanya en els jocs d’atzar.
D’altra banda, una vegada ets conscient de la teva felicitat, toca no perdre-la. En aquest sentit, la millor manera de no fer-ho es, no deixar de fer les coses que te la donen. Has aconseguit la felicitat gràcies a certs comportaments i formes de pensar. Aleshores, per què has de canviar la teva forma de vida o de pensar? T’ho explico d’una altra forma.
Si una conducta, objecte o situació et fa sentir bé. Et proporciona pau o alegria. No la deixis, contínua amb ella. Fer esport, una passejada nocturna, veure un programa de TV, una sèrie. Dormir fins a tard el dia de descans, no fer res durant les vacances. Estar 4 hores per a fer la compra. Si aquestes conductes et proporcionen plaer, no deixis de fer-les. El major error que es pot cometre, es canviar els nostres hàbits per algú. Ja sigui per la parella, els pares, amics o els fills. Per qualsevol persona. Estem deixant de ser nosaltres mateixos, per ser el que uns altres volen i aquí comença la incoherència. No faig el que sento, sinó, allò que els altres entenen que he de fer.
Actuant d’aquesta manera és quan arriben els retrets. - Vaig fer això per tu i així m’ho agraeixes?- Quan en realitat els altres no t’han demanat res. Ets tu qui ha volgut cedir a les seves exigències. Potser, ho has fet per a no sentir-te culpable. Això demostra la teva incoherència una altra vegada. Recorda què el temps que estem vius es limitat i ho hem de compartir amb els altres. Aquesta es la paraula clau. Compartir. No, deixar de fer.
Pots entrenar menys dies a la setmana, no viatjar tan seguit, deixar de menjar tantes vegades fora de casa, etc. D’aquesta manera estaràs més pendent dels teus. De la teva família i/o amics. D’això es tracta. De no cedir tot el teu temps, sinó, de compartir les teves aficions.
Tots tenim uns pilars en la vida. Son la nostra forma de viure. Si em de presentar-nos, ho farem d’aquesta manera. Uns direm que som viatges, uns altres diran que son esportistes, uns altres que son uns devora llibres, uns altres que son amants de la bona cuina, etc. Cadascun té la seva filosofia de vida i preferències però, a tots ens dona felicitat. Si deixem de costat aquests plaers, només ens espera la desil·lusió i amb ella, la pèrdua de la felicitat.