Antoni Pol i Solé Arquitecte

Finalment s’han pogut realitzar els Debats de Recerca sobre Instantànies Històriques, organitzats per la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, a la Sala de Morabanc els dies 13 i 14 de juliol amb les corresponents mesures de seguretat obligades per la pandèmia del Covid-19.
Malgrat la situació, s’ha aconseguit no interrompre la continuïtat històrica i realitzar la tretzena edició, després d’haver iniciat la primera el 2006.
El tema tractat en aquesta ocasió ha estat la recerca històrica, després d’haver tractat la recerca mediambiental, la relativa al canvi climàtic, la recerca mèdica i salut, sobre la llengua catalana, la recerca en el sector privat i la transferència tecnològica, la recerca sobre el paisatge, sobre el talent humà en les organitzacions, sobre física i química, la recerca jurídica, la recerca en biociències per a la salut, la recerca en psicologia i sobre l’energia.
Instantànies històriques...com a flaixos que donen llum momentània d’uns fets dels quals n’ha arribat alguna traça tangible material  o documental i intangible relatada oralment o escrita.
Instantànies que són però volgudes o triades per a aclarir un moment concret i respondre en definitiva a una pregunta (o més) que algú s’ha fet.
Què va passar?....Qui va fer què?....I, perquè?..
La Història és la narració ordenada i verídica dels esdeveniments relatius a una persona, a un objecte, d’un succés o d’un afer (segons el DIEC).
Però la veritat, sabem, el difícil que és assolir-la perquè, a més de que malauradament, gairebé la major part de les vegades és inabastable, el seu relat depén dels qui en són els relators i, així, esdevé subjectiva.
Per tant la Història, en la seva persecució de la veritat, és interpretable i, doncs, revisable en funció no només de les noves descobertes, si no també dels punts de vista que cada nova generació que s’hi projecta o hi cerca, està convidada i obligada a aplicar, si no vol desaparéixer en l’oblit, en perdre la memòria.
La recerca doncs, és  la seva millor eina ...investigar, trobar, recuperar, descobrir...
I per a fer-ho cal conéixer i revisar, capgirar i qüestionar tot el que s’ha fet abans i estar disposat a traspassar els límits del coneixement establerts fins llavors.
Això és, dit altrament, fer les preguntes escaients.
Tots els participants presencials (Eudald Guillamet i Anton, Oliver Vergés i Pons, Albert Villaró i Boix, Joan Lluís Ayala i Díaz, Jordi Buyreu i Juan, Pau Castell i Granados, Ian Gonzalez i Alaña i Emma Arcelin i Nieto) i no presencials (Fèlix Relats i Montserrat, Climent Miró i Tuset, Olivier Codina i Vialette, Maria Jesús Lluelles i Larrosa i Eva Garcia i Lluelles), amb la seva recerca han elaborat les seves instantànies històriques donant llum a fets, moments i llocs de manera parcial i conscient de la seva temporalitat, però també de la seva valuosa aportació al coneixement d’un passat que ens marca i dirigeix el futur i per això cal saber qüestionar-lo de nou en cada present.
Tots ells han donat resposta a les preguntes que prèviament s’han fet.
Segurament per això o almenys aquest cas ho exemplifica plenament, el director tècnic del Centre d’Estudis Històrics i Polítics de l’Institut d’Estudis Andorrans, Albert Villaró i Boix, en la seva ponència que es titula Què no sabem (encara) de la història d’Andorra? va formular  una sèrie de preguntes que encara estan pendents de resposta.
1-Trobarem paleolític a Andorra ?
2-Qui eren realment els andosins?
3-Qui va redactar la Carta Pobla ?
4-On era el castell de Bragafolls ?
5-Des de quan hi ha Comuns ?
6-Quina mena de jaciment tenim a la roureda de la Margineda ?
7-Com va morir Antoni Fiter i Rossell ?
8-Van existir les argolles de Fontargent ?
9-Vam declarar la guerra a Alemanya el 1914 )
10-Què va passar amb la talla de Meritxell ?
I a aquestes qüestions encara se n’hi poden, desgraciadament, afegir moltes altres més ...Què va passar amb el llibre d’actes del Consell General desaparegut ?....Què diuen els dos llibres de privilegis ?....L’estructura territorial històrica andorrana és de base confederal ?...Quines relacions i  intercanvis econòmics hi ha amb l’entorn proper ?...
Segurament, massa preguntes sense resposta, tot i que obliguen a formular-ne altres....perquè hi ha tantes qüestions sense resposta ?...a qui no interessa entendre el futur?....perquè es destinen tants pocs recursos a la recerca ?......
Mentrestant, convé no oblidar que el present corre i no s’atura mai, en les humanes dimensions quadrimensionals i encara no quàntiques, mentre el passat s’allunya cada cop més, deixant-nos orfes pel futur, sempre incert i que només es pot aclarir, puntualment, a través d’instantànies històriques, autèntics referents de llum i de guia.