Natalia Mena

Són temps difícils, la Covid-19 ha vingut a moure-ho tot, ens ha agafat per sorpresa, sense estar preparats, ens ha deixat descol·locats i intentant adaptar-nos a una nova situació, que sembla ser que serà més llarga del que preveiem.

Si en els últims anys hem assistit a una corrent social i empresarial cada vegada més intens que intentava col·locar a la dona en llocs de rellevància i responsabilitat que li corresponen segons la seva experiència, vàlua i capacitats reals, abandonant aquesta tradicional posició en un segon pla, el coronavirus ha vingut per deixar clar el seu incalculable valor a l’hora de fer política en situacions crítiques. Actualment, de 193 països existents al món, només 10 estan dirigits per dones. Al transcurs d’aquesta trista i complicada etapa que ens ha tocat viure, cal destacar el brillant paper que han desenvolupat les dones que governen en estats com Alemanya, Taiwan, Nova Zelanda, Islàndia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca. Les xifres han demostrat la seva capacitat de gestió, d’anticipació, el seu discurs contundent, empàtic, i la seva habilitat de decisió i execució de mesures correctes, dràstiques i fermes en el moment adequat, que han frenat exponencialment tant la quantitat de contagiats com la de defuncions que ha deixat aquesta terrible pandèmia.

Com indiquen ja molts experts, també la mateixa premsa internacional –i no puc estar més d’acord–, el lideratge femení presenta diversos elements en comú, com són: la capacitat de decisió ràpida i immediatament executiva, missatges efectius, clars, transparents, empàtics i una enorme creativitat en la recerca de solucions. Destaca especialment la seva habilitat de previsió, quelcom essencial en circumstàncies com aquesta, així com la seva destresa per posar en marxa mesures més efectives per a la protecció de la societat. Es tracta, per tant, d’un estil de lideratge que podem qualificar de més eficaç, més democràtic, més col·laborador i més compassiu.

Durant molt de temps s’ha parlat de la intuïció femenina, hi ha molta literatura respecte aquest sisè sentit que sembla que posseïm les dones per percebre determinades senyals de forma no racional, i moltes postures a favor i en contra de la seva veritable existència, però el cert és que les líders del coronavirus han demostrat ser més intuïtives avançant-se i evidenciant ser més àgils per percebre l’escenari de crisi que tenien al davant. Saben observar, escoltar i comunicar, qualitats que donen força a la seva imatge i projecten seguretat i confiança, dos aspectes que en aquest impàs tenen un valor fonamental en la vida de la gent.

Cal dir que afortunadament existeixen grans homes que tenen perspicàcia i intel·ligència per empoderar i promocionar la dona professional en el mercat laboral.

Estic convençuda que en aquest context advers que estem travessant, ara més que mai la dona serà la transformadora del nou món, aportant frescor, vitalitat i maneres de fer que seran un plus molt necessari per aconseguir un nivell de visibilitat òptim per obrir camí i inspirar a les generacions futures per treballar per una igualtat real i sense complexos.

En períodes de dificultats, busqueu una dona; ella sempre està preparada per lliurar una batalla, per extreure la part positiva de qualsevol conjuntura complicada, per ajudar al seu entorn a superar l’estrès, l’angoixa, i a tenir una visió que tot és possible si es creu fermament que al final sempre surt el sol.

Jo defenso en cada moment allò que em sembla just des de la perspectiva de persona, d’ésser humà, no des de la guerra de sexes, que no ens condueix més que a enfrontaments. Històricament les dones hem hagut de lluitar per la igualtat de drets, això és un fet, i encara ens queda molt per recórrer: bretxa salarial, càrrecs directius, conciliació familiar real, assetjament laboral i una llarga llista de qüestions de les quals ens haurem d’ocupar i anar guanyant terreny, i jo soc partidària de fer-ho conjuntament, des del consens, no des de el conflicte.

És per això que m’ha semblat just remarcar el gran rol que han jugat les líders femenines en una època que suposarà un canvi d’era en la qual el protagonisme de les dones serà indiscutible.

Soc dona, filla, germana, neta, mare, esposa, empresària, directiva, totes aquestes facetes formen part de la meva vida, intento compaginar-les de la millor manera possible, tractant de no perdre mai la meva essència, la meva manera de fer i de ser, que no és una altra que defensar amb passió i respecte allò en el que crec, sent conscient que la meva llibertat acaba on comença la de l’altre. Crec que actualment falten bons líders i si les dones sabem aprofitar bé aquest buit, tenim moltes possibilitats d’augmentar la nostra presència en llocs de rellevància, on es prenen les grans decisions per construir una realitat diferent; no pel fet de ser dones, sinó per estar qualificades per dirigir i capitanejar aquest canvi.