El mite Brontë
La família Brontë és un dels enigmes més atraients i tenebrosos de la literatura universal. Com tres germanes d’una família humil que viuen en un ambient rural, aïllat i erm acumulen tant talent literari com per crear, com a mínim i en molts pocs anys, tres clàssics fonamentals de la literatura? Com s’ho van fer? Què els hi donaven de menjar?
Contra tots els pronòstics, el superdotat Patrick Brontë, sent humil i d’origen irlandès, va aconseguir ingressar a una prestigiosa universitat i estudiar teologia i història. Patrick va aconseguir l’honorable posició de vicari perpetu i es va instal·lar amb la jove Maria Branwell, amb qui s’acabava de casar, a la casa parroquial de Haworth. Patrick era un home amb molt de caràcter, conservador, inflexible, excèntric, hipocondríac, admirador del Duc de Wellington i, no menys important, d’un apetit i potència sexual remarcables. Mai se n’anava a dormir sense les seves dues pistoles a la ma.
Després de donar a llum a sis fills (Maria, Elizabeth, Branwell, Charlotte, Emily i Anne), Maria es va morir als trenta-vuit anys d’edat. La mort de la dolça Maria sembla ser el preludi de la llegenda negra de la família Brontë. Tot i que Patrick va buscar una segona dona i va fer més d’una proposició de matrimoni, cap va prosperar i es va quedar vidu de per vida. Va decidir enviar a les seves filles (menys a Anne, la més petita) a una escola per filles de clergues de Cowan Bridge sense saber l’infern al qual les estava enviant. El maltractament constant per part dels professors i les pèssimes condicions en què vivien els alumnes d’aquella escola eren tan extremes que van provocar la mort de les dues filles més grans, la Maria i la Elizabeth. La Charlotte i l’Emily (que aleshores tenien vuit i sis anys respectivament) es quedarien amb seqüeles físiques i emocionals del seu pas per Cowan Bridge per tota la vida.
El cert és que Patrick sempre va dipositar totes les seves esperances en el seu únic fill, el preferit, l’atractiu Branwell. Malauradament ell tampoc va eludir la maledicció de la família. Tot i posseir una gran imaginació escrivint i un gran talent pintant, la seva addicció a l’alcohol i al làudan, les seves aventures amb dones, els deutes i els fracassos constants en la seva carrera el van enfonsar i es va morir amb trenta anys de tuberculosi. L’únic retrat que conservem de les germanes Brontë és el que va fer Branwell, en el qual es va esborrar a ell mateix de la pintura. En aquest gest desesperat sempre hi he vist el seu turment, el seu suplici insondable.
Però per respondre a la pregunta que plantejo al principi de l’article cal que ens centrem en les tres germanes supervivents, que treballaven d’institutrius, escrivint amagades rere pseudònims masculins (Carrer, Ellis i Acton Bell). La gran, la Charlotte, va ser la que va viure més temps, tot i que no va arribar a complir els quaranta anys. La seva obra mestra va ser Jane Eyre, que està plena de fets autobiogràfics: Jane Eyre passa per una escola en pèssimes condicions on perd la seva millor amiga de la mateixa manera que Charlotte va perdre a Cowan Bridge les seves dues germanes grans. Jane treballa d’institutriu, igual que la Charlotte, i en Rochester, l’heroi tan bondadós i honrat com aspre i esquerp, ens pot recordar fàcilment a la personalitat excèntrica d’en Patrick. El pare de les germanes se’ns repeteix en la figura de Heathcliff a la famosa obra de l’Emily, Cims Borrascosos. En la seva solitud les germanes Brontë trobaven inspiració en tot el que observaven al seu voltant.
La diferència la trobem en la petita i menys coneguda de les germanes: Anne Brontë. A Agnes Grey, la seva primera obra, ens tornem a trobar amb l’ofici d’institutriu. L’interessant arriba amb la seva segona i última obra: La llogatera de Wildfell Hall. Poc després que la sensible Anne aconseguís feina d’institutriu d’una família, el seu germà Branwell la va acompanyar com a professor de música i allà es va enamorar de l’esposa del seu patró. Arthur, la figura masculina de la segona novel·la d’Anne, no està inspirada en el seu pare, sinó en el seu germà. Arthur és un home viciós, alcohòlic, egoista i tòxic. Un home dominat per les seves baixes passions.
La llogatera de Wildfell Hall va ser un llibre tan exitós com polèmic pels temes que tractava. Quan Anne va morir, Charlotte va impedir la reedició de la novel·la adduint que el caràcter de la seva germana era molt influenciable i el rumb de la història mal plantejat. Els efectes d’aquesta decisió de la Charlotte arriben als nostres dies: Cims Borrascosos i Jane Eyre són considerats clàssics, mentre que La llogatera de Wildfell Hall és sempre la gran oblidada. L’Anne és “l’altra” germana Brontë. Per què va fer això Charlotte? Per protegir el nom d’Anne pels temes polèmics que tractava en plena època victoriana? Per defensar la reputació del seu germà Branwell? O el motiu es redueix a mera enveja? No hi ha consens entre els biògrafs i el mite Brontë segueix boirós, indiferent a la fascinació i la curiositat dels lectors captivats per les històries de les tres germanes més famoses de la literatura universal.
Patrick Brontë va veure morir a la seva dona i els seus sis fills i, abans de retrobar-s’hi, va encarregar una biografia de la seva filla Charlotte a Elizabeth Gaskell. Després de tanta mort devia percebre la imminència d’un naixement. El naixement d’un mite.
Editor de Trotalibros