Miguel Delibes
Miguel Delibes va néixer a Valladolid el 17 de octubre de 1920 i va morir a aquesta mateixa ciutat el 12 de març de 2010. Per tant, enguany, es celebra el centenari del seu naixement.
El mateix autor parlava així de la seva obra: «La meva vida d’escriptor no seria com és si no es recolzés en un fons moral inalterable. Ètica i estètica s’han donat la mà en tots els aspectes de la meva vida.»
Delibes, autor d’una extensa obra literària, va ser un dels escriptors més llegits i admirats de la literatura en espanyol de segle XX. Entre les seves obres podríem esmentar títols com: La sombra del ciprés es alargada, El camino, Las ratas, Cinco horas con Mari, Los santos inocentes, El hereje, etc., a més, d’una trajectòria personal i vital que el va convertir en referent intel·lectual i moral del seu temps i en un exemple d’honestedat i compromís.
L’escriptor va rebre al llarg de la seva carrera els guardons més importants de la literatura espanyola: el Premi Nadal, el Premi de la Crítica, el Premi Nacional de Narrativa, el Premi Príncep d’Astúries, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, el premi Miguel de Cervantes, a més de molts altres importants reconeixements a l’estranger com, per exemple, el de Doctor honoris causa per la Universitat de Saarland, a Alemanya, i el Chevalier de l’ordre des Arts et des Lettres pel Govern de la República francesa. Però de tots ells, m’agradaria destacar el Premi Nadal que li va ser atorgat en 1947, quan Delibes tenia només 27 anys i que va ser el que va orientar la seva carrera cap a l’escriptura.
Gran part de l’obra literària de Delibes va ser també adaptada i portada al cinema com és el cas de Los santos inocentes, Las ratas, La guerra de papá, El disputado voto del señor Cayo; o al teatre: La hoja roja, La guerra de nuestros antepasados i Cinco horas con Mario.
Entre totes les seves obres, a mi m’agradaria parlar-vos de dos i recomanar-ne la lectura. La primera Los santos inocentes en la qual es tracten temes tan impactants com l’opressió dels camperols per part dels senyors, el menyspreu i la falta d’atenció i les humiliacions per part dels senyors cap als seus criats, la incultura generalitzada entre les classes baixes de la societat de l’època i la resignació dels membres de les classes més baixes a acceptar la seva condició d’inferiors, sent considerats pels seus senyors gairebé com si fossin animals.
En el cas de Cinco horas con Mario que es va publicar el 1966 reflecteix i fa una crítica de la societat espanyola franquista. L’escriptor a la seva novel·la desenvolupa, doncs, una denúncia de les injustícies socials que es cometien durant la dictadura franquista en una ciutat de províncies castellana. Com a temes principals a destacar tenim, entre d’altres, l’educació dels fills, la incomunicació entre els membres d’una parella, les classes socials, el conflicte entre l’Espanya conservadora i la progressista i els excessos de la religió catòlica de l’època.