Després que el Premi Nobel de la Pau el rebessin Kissinger, Arafat, Carter o Obama, el prestigi de la distinció sueca potser deixi una mica que desitjar. I he citat aquests quatre noms no perquè les quatre persones em semblin iguals sinó perquè tots ells tenen el denominador comú de no merèixer-ho. El totpoderós Kissinger va ser un dels tipus amb menors escrúpols que va passar per la Casa Blanca i responsable de la política més nociva per a Llatinoamèrica posant i traient presidents segons els interessos de les multinacionals. Arafat va ser el que va ser i oblidar-ho ara pot resultar progre però és fals. Carter, tal vegada amb Bush, ha estat un dels pitjors president del Gran Germà i a Obama li van donar el Nobel per les seves intencions, no pels seus fets. En resum, un petit desastre per a molts.

Ara l'hi han concedit al dissident xinès Liu Xiabo i res cal objectar encara que convé prendre nota d'aquests països la pròpia Xina, Rússia, Kazakhstan, Colòmbia, Tunísia, Aràbia Saudita, Pakistan, Sèrbia, l'Iraq, Iran, Vietnam, Afganistan, Veneçuela, Filipines, Egipte, Sudan, Ucraïna, Cuba i el Marroc que han declinat enviar representant a la cerimònia seguint la campanya que el govern xinès va iniciar en el mateix moment que es va saber que el guardonat era Liu Xiabo.

El problema és que la resta de països, els que sí van a assistir i han fet bells comentaris sobre el dissident premiat, haurien d'haver guardat, almenys, un pudorós silenci. Perquè el que no val és riure les gràcies a les dictadures riques i amb gran mercat potencial i posar-se molt seriós, amenaçador i fins a guerrer-capdavanter-de-la-llibertat amb les dictadures pobres. Aquí o juguem tots o trenquem la baralla. Però això, ja se sap, és predicar en el desert. El món global no distingeix entre respecte o no de drets humans i només es fixa en variables econòmiques i segons aquestes variables dóna i treu permisos per celebrar jocs olímpics o expos mundials. I allí van tots feliços i fent tota classe de reverències mentre intenten mirar cap a un altre costat per no topar-se de front amb els ulls tristos de Liu Xiabo, aïllat, silenciat, empresonat. El del Nobel és el de menys. El pitjor és la hipocresia atroç dels països anomenats democràtics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.