Antoni Pol i Solé Arquitecte

La represa de les activitats preexistents, que queden desubicades, perquè les coses ja no passen com abans passaven, triguen a adaptar-se (les que poden i han resistit i no han desaparegut) a la nova situació, que ha canviat com a mínim en la intensitat i seguretat a produir-se generant incerteses diverses.

A Andorra, en la crisi derivada  pel primer impacte de la Covid-19, ens trobem de manera especial en aquesta etapa de resposta alhora de les tres accions i cal continuar preveient actuacions, tant individualment com col·lectivament, en els tres sentits. I això perquè el nostre país té tres característiques que, juntes, el fan particularment sensible de cara a poder-se tornar a aixecar amb rapidesa després d’una crisi.

Primera, per la seva posició geogràfica marginal respecte als veïns de França i d’Espanya (i Catalunya), prop de la part central del Pirineu i amb uns accessos per carretera allunyats dels grans eixos de circulació internacionals.

Segona, per les seves reduïdes dimensions i, per tant, per la petitesa de tots els seus possibles potencials.

Tercera, pel seu model econòmic que el fan clarament dependent de l’exterior en un grau molt elevat.

Si la fase de resistir sembla passada en un 70% de percentatge i la de recuperar en un 50%, la reactivació amb aplicació de les reinvencions més escaients sembla tot just als seus inicis. Si en la primera fase la mobilitat va haver de ser aturada i limitada només als serveis essencials i poc més, pel confinament, en la fase segona i tercera la mobilitat esdevé un element importantíssim, per raó de l’estructura socioeconòmica  i geogràfica d’Andorra.

La mobilitat és doncs un element estratègic tant per a la recuperació com per a la reactivació de l’activitat del país, present i futura.

Mobilitat interna dins del país per als seus habitants i transfronterers de l’entorn econòmic andorrà.

Mobilitat externa per permetre l’entrada, l’estada i la sortida als milions de visitants que, sortosament, tenen Andorra com una de les seves destinacions habituals de confiança i satisfacció per al lleure, el comerç, el turisme...

Una mobilitat que, avui més que mai i de manera particular, s’hauria de mirar que fos excel·lent, és a dir còmoda, segura, continua (sense retencions) i de fàcil o immediata acció, ja sigui per transport privat o bé per transport públic.

La recuperació i la reactivació, que tots volem, passa doncs per recuperar i reactivar el més aviat possible els nivells elevats de mobilitat de que gaudíem abans de la pandèmia. Per aconseguir-ho cal fer i emprendre accions diverses, durables en el temps (almenys fins al 31 de desembre) que tot i que puguin suposar incrementar el compte de les despeses per l’impacte del coronavirus, seran un estímul que aportarà una recuperació i reactivació més ràpides i per tant uns guanys generals avançats.

Entre les accions que els responsables públics, de manera conjunta i sostinguda, haurien de tirar endavant per assolir una millor mobilitat general hi ha:

Primer, a nivell comunal, i ja com alguns han fet en algun moment, obrir tots els aparcaments i estacionaments comunals i fer-los gratuïts de les 09.00 hores fins a les 21.00 hores.

Segon, a nivell general que els passos fronterers tinguessin el zel de ser extremadament àgils en tot moment i no provocar retencions.

Tercer, a nivell general obrir i assumir el cost dels peatges pel túnel d’Envalira, a raó dels viatges produïts.

Quart, assumir el cost del transport públic arreu del país, a nivell general i comunal, a raó dels viatges efectivament realitzats.

Les xifres o costos que caldria assumir són petits en comparació als previstos generals pels impactes derivats del coronavirus.

La positiva repercussió que es pot derivar d’aquestes mesures, tant a nivell d’estimuladors de l’economia com de servir de proves pilot per a reinventar-se i ser més competitius de cara al futur, fan recomanable la seva urgent presa en consideració i aplicació.

Accions que caldria emprendre amb la corresponent campanya de divulgació i publicitat.

Facilitar la mobilitat i ser més eficients i segurs en la mateixa, només ens pot conduir a ser més competitius,  més aviat.