Sorpreses en l’actual Lliga Endesa
El bàsquet és un esport amb unes característiques determinades, on el xic té més difícil guanyar al més gran. La quantitat de punts i la perícia necessària per a aconseguir-los (i defensar-los), fa que les sorpreses siguin complicades. L’equip que té els millors jugadors és el que hauria de véncer. Encara que, com sabem, no sempre és així.
A més, en una lliga regular, els a priori favorits poden fallar perquè tenen possibilitat de revenja en disputar-se el títol en un play off que a més es juga a diversos partits. És a dir, que el títol de lliga el guanyi un equip en principi inferior, és realment complicat.
I ara ve això del confinament, restriccions i altres. La Lliga Endesa es resol en aquests temps de coronavirus amb gran quantitat de partits únics: quasi cap marge d’error i noves possibilitats per als no favorits.
Una nova situació que, ben gestionada, suposa una gran opció d’apassionants sorpreses dels equips aparentment inferiors.
D’aquesta manera, des del punt de vista psicològic o mental, existeixen diversos factors a tenir en compte. Per exemple la motivació, entesa com l’orientació cap a objectius il·lusionants que suposen un repte. En aquest sentit, qui més ha de perdre, més dificultats pot tenir per a aconseguir un enfocament motivacional òptim, on els jugadors ho donen tot a la recerca d’un assoliment il·lusionant que, si a més és comú i acceptat per l’equip constitueix una força per a donar el màxim i superar les adversitats.
També està el maneig de l’activació en una situació totalment nova, relacionada amb la pròpia competició (cinc partits en deu dies en primera fase) i també amb els estímuls ambientals atípics, sense públic, que són elements que influeixen molt per a estar ficats en el partit i que poden modificar el funcionament de jugadors i equip si no són capaços d’adaptar-se a tot això per a aconseguir aqueix nivell òptim de funcionament necessari.
O la recuperació entre partit i partit, també psicològica o mental, superant situacions bones i també dolentes, amb el gran hàndicap d’haver de jugar partits clau cada dos dies sense marge d’error.
És a dir, motivació, autoconfiança, atenció/concentració, gestió de situacions estressants, nivell d’activació, cohesió d’equip… Variables psicològiques que, ara en aquesta competició tan atípica són potser més claus que en altres ocasions per la dificultat d’adaptació a aquesta competició única fins ara.
Al final, es tracta que els jugadors i l’equip donen el màxim (amb cap) superant les dificultats, gestionen moments psicològicament intensos, aconsegueixen estar en el seu nivell òptim de funcionament manejant adequadament els estímuls ambientals, i treballen junts cap a l’assoliment d’objectius il·lusionants. És a dir, que aconegueixen un òptim funcionament psicològic. I amb tot això, i amb aquest únic format de competició, s’igualen les forces. Existeix una major probabilitat que el peix xic es mengi al gran. Apassionant, per descomptat.
Ja han ocorregut les primeres sorpreses? Veurem què més ens ofereix aquest magnífic espectacle del bàsquet de després del confinament.