Temps estranys
Avui volia comentar-vos el fet de l’estranya que ha estat para mi l’arribada de aquest estiu. No vaig poder realitzar la festa de Setmana Santa ni hi va haver fi de curs en el meva acadèmia, ni festa de comiat. Fins i tot, ara no he vist el canvi de les classes que es feien durant el curs amb les que realitzo en aquesta època. I la realitat de tot això és que sento com si no fos estiu. Com si m’haguessin robat l’estiu.
I és que des de fa ja més de tres mesos amb la detecció de l’epidèmia de la Covid-19 a Wuhan, aquest virus ha generat un impacte que és difícil de quantificar en la majoria de les àrees que involucren la vida humana degut a la seva gran capacitat de transmissió. El coronavirus va afectar greument des de les relacions interpersonals quotidianes fins a l’economia global.
Aquest fet, unit a la falta d’una vacuna per prevenir la malaltia o un tractament efectiu per tractar-la, ha causat en algunes persones una forta sensació de manca de protecció, tot i que segons el meu parer són més dolents els efectes d’aquest temor que la mateixa malaltia.
A més de tot això, les mesures preses per prevenir el contagi afecten costums que estan fortament arrelades en nosaltres, com per exemple, el fet de saludar els familiars, amics i coneguts amb dos petons o amb una encaixada de mans.
A part de la pèrdua d’aquest contacte físic, s’ha de tenir en compte que una altra de les principals amenaces per a la propagació del virus són els grans grups de persones. Com a resultat, nombrosos esdeveniments massius han estat cancel·lats o posposats. De manera que ens van quedar, a més de sense altres esdeveniments més petits de diversa índole, sense el Dia de la Constitució, Sant Jordi i Sant Joan i ja veurem com seran aquest estiu les festes majors.
Una altra possible font de contagi és el lloc de treball on, a més de fomentar el teletreball, ara no falta l’alcohol en gel i les mascaretes. A part d’alguns negocis que encara no han obert o ja no obriran mai més.
També va tenir un gran impacte social el tancament de les escoles. Un fet que de segur tindrà algunes conseqüències posteriors en l’educació dels infants. I que, a més, també va afectar els pares que tenien la possibilitat de treballar pel fet de no tenir amb qui deixar als més petits de casa.
Per tant, ens trobem davant d’un esdeveniment que va irrompre sobtadament en les nostres vides, canviant moltes de les nostres formes d’actuar i comportar-nos i creant una situació d’alerta i desorientació general. Actualment, ens estem enfrontant a un enemic invisible que ens genera por, incertesa i que ha alterat la nostra forma de vida.
Tot això, tot i no tenir por de contagiar-me, ha fet que aquest estiu per a mi només hagi començat al calendari.