La modificació de la llei d’ajuts a l’estudi
Avui discutim i votem al ple del Consell General el projecte de llei de modificació de la llei 9/2014 d’ajuts a l’estudi. Com a projecte de llei és una iniciativa legislativa del Govern que introdueix una sèrie de modificacions a la llei en vigor. Entre d’altres es redueixen terminis, es flexibilitzen condicions i s’apliquen recomanacions de la Carta Social Europea. Amb aquests canvis podem estar acord. Hi ha, però, una modificació amb la que no podem combregar.
Aquesta modificació consisteix en canviar la nomenclatura –en sis articles de la llei– del «ministeri encarregat de l’ensenyament» a la del «ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi». Aquest canvi pot semblar nimi. A la memòria justificativa -el document que qualsevol projecte o proposició de llei ha de presentar-se explicitant els motius pels quals es proposa aquella llei– la modificació es jutja convenient ja que si existeix una variació en l’organització del Govern –quin ministeri s’ocupa de quina cartera– les competències dels ajuts a l’estudi romandran sempre unificades. Aquesta modificació podria semblar, a primera vista, una idea fruit del sentit comú.
El sentit comú, però, no és lliure d’intenció. Aquesta modificació possibilitaria el que, de fet, ja s’ha anunciat: un trasllat de les competències dels ajuts a l’estudi. En aquest cas els plans del Govern són traslladar l’atorgament i gestió dels ajuts a l’estudi del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior al Ministeri d’Afers socials, Habitatge i Joventut.
Quin seria el problema? En primer lloc és una qüestió de concepte. Els ajuts a l’estudi –que arreu es coneixen com a beques– són un dels pilars del que coneixem com a dret a l’educació, contemplat en la Constitució i en les declaracions de drets humans i drets de l’infant successivament. És a dir, que les beques no són un ajut més –de subsistència, de cohesió social, d’habitatge, etc.–sinó la segona pota que facilita l’accés a l’educació i, per tant, si és el ministeri encarregat de l’educació aquell qui ha d’assegurar l’acompliment del dret mitjançant el desplegament d’un sistema públic d’educació i de les mesures d’harmonització i cooperació en la matèria és lògic que sigui, també, l’encarregat de la creació, atorgament i gestió dels ajuts a l’estudi, altrament conegudes com a beques. Sinó no s’entén que hagi estat així fins ara. Quin és, doncs, el motiu del canvi? Aquesta pregunta l’hem tramés al Govern, encara no hem rebut resposta.
En segon lloc, i amb les explicacions que se’ns van retre tant als treballs en la Comissió legislativa pertinent com a la darrera sessió de control i impuls del Govern en el ple del Consell General, s’argumenta que concentrar els ajuts en un mateix ministeri pot afavorir l’eficiència en la gestió. L’explicació seria acceptable si no ens trobéssim al 2020, on les solucions tecnològiques d’intercanvi d’informació i gestió d’expedients ja existeixen i es fan servir en l’administració general. No és necessari, per tant, el trasllat competencial d’un ministeri a l’altre. Així, si no es tracta d’una qüestió tècnica, de què es tracta? En la humil opinió de qui escriu el canvi és una qüestió conceptual, d’enfocament. Traslladant tots els ajuts a Afers socials s’està creant una entitat d’atenció a la pobresa –i hom sap que les beques no són ajuts destinats a pal·liar la pobresa, ni a la integració i la cohesió social, sinó que hi entren criteris econòmics, sí, però també personals, familiars, acadèmics i territorials– on el demandant d’una beca no executa un dret prescrit constitucionalment sinó que efectua una petició d’assistència. SerÍem davant, doncs, d’una involució assistencial del nostre Estat del benestar. L’Estat, al nostre entendre, no ha d’ «ajudar», sinó crear els marcs d’emancipació i realització de la pròpia vida en igualtat de condicions –i aquí l’educació és verament central–, sentit darrer dels drets i llibertats continguts a la Constitució.
Conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata