Carine Montaner Líder d'Andorra Endavant

L a transparència és un element clau de les democràcies modernes per frenar l’amiguisme, els abusos i la corrupció. És fonamental per recuperar la confiança dels ciutadans amb els polítics i disminuir la desafecció envers la classe política. La ciutadania té dret a l’accés a la informació pública. Al meu entendre, els polítics han de fer que l’administració pública doni comptes a la població, pel que fa la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast. Ha de donar a conèixer la informació referent als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat. Cal apropar el ciutadà a l’administració pública permetent a les persones tenir un accés ampli i fàcil a la informació, fent-la més comprensible i posant els instruments de difusió oportuns. Tota la informació ha de ser gratuïta i ha d’estar a l’abast de tothom, incloses aquelles persones amb diversitat funcional, subministrant-los aquesta informació de manera accessible i comprensible. Tots aquests punts són fonamentals i de ben segur que els debatrem en la proposició de Llei de Transparència.
En l’actualitat, podem celebrar que el Consell General vagi cap al camí de la transparència real, amb la voluntat de publicar les dietes, els salaris de les conselleres i els consellers generals, dels presidents de grup parlamentari i de les síndiques generals. Tot això s’ha iniciat gràcies al debat sobre la baixada dels sous dels consellers generals on es va posar a sobre de la taula les mancances del nou Reglament del Consell General, aprovat al final de l’anterior legislatura. En aquest sentit, s’ha posat en relleu que l’actual reglament deixa, pot ser, massa autonomia als grups parlamentaris per disposar dels diners públics. Un risc de derives importants que caldria probablement modificar amb el consens de tots els grups parlamentaris. Penso que no és de rebut que, en tota legalitat, una consellera o conseller, president o presidenta de grup parlamentari tingui la possibilitat de cobrar, sense o amb dedicació exclusiva, més que un síndic o síndica general, o que un cap de Govern o més que un ministre. Recordo que les síndiques o els síndics, el cap de Govern i els ministres tenen dedicació exclusiva i que tenen moltes responsabilitats. Crec que és necessari treballar aquest tema amb tot l’arc parlamentari. Penso que podem dir que, a nivell del Consell General ja hem fet un gran pas cap a la transparència real. Cal continuar en aquest sentit. 
Inclús, aniria molt més lluny que el principi de transparència, crec que, a banda de ser transparents, hauríem d’avançar-nos cap al procés més viu de la participació ciutadana i sotmetre a votació via referèndums populars els projectes de gran calat proposats pel Govern, com es fa a Suïssa. Tinc la convicció que Andorra ha d’anar cap a un govern més obert, cap a una nova manera de fer ordenada i incorporant la societat civil en el procés de la presa de decisions públiques més estratègiques del país. Estic convençuda que la visió dels ciutadans mateixos, via la participació ciutadana, i un Govern obert serveixen per a una millor governança.
Ara més que mai, en aquest context tan difícil de crisi sanitària de la Covid-19 que va a generar una crisi econòmica i social molt greu a Andorra, a més de ser més transparents, més oberts hauríem de ser més prudents a nivell de la gestió pública. El confinament, adoptat pels poders públics per evitar una saturació del nostre sistema sanitari, va paralitzar la nostra economia. La qual cosa ha tingut una repercussió sobre el teixit econòmic, sobre el poder adquisitiu de les famílies i de retruc sobre les arques de l’Estat. Ara caldrà ser molt rigorós a nivell de la gestió del país. És hora d’aplicar el principi de bon govern, optimitzant recursos, racionalitzant la despesa i prioritzant projectes útils que donen realment qualitat de vida als ciutadans. S’ha d’aplicar el principi de concurrència, el màxim possible, evitant adjudicacions directes i seguint els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l‘Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat i amb garantia de retiment de comptes.
El camí cap a una transparència real i un bon Govern és un camí llarg, però l’hem d’agafar, sí o sí, per construir tots plegats un país sa i amb bones perspectives de futur. 
Consellera general del grup parlamentari de Tercera Via+Unió Laurediana+Independents