Francesc Guillaumet Periodista

Des que George Orwell va publicar el Gran Germà (una novel·la que molts anys després va donar nom a un programa homònim de televisió) ha plogut molt. De fet, sempre s’ha dit que els grans novel·listes i escriptors són els que s’han avançat als temps i han visualitzat coses que fins al moment semblaven impossibles i que poc a poc s’han anat materialitzant. Això podria passar amb molts llibres de Jules Verne o amb novel·les que han vaticinat com seria el futur. Però tornant a Orwell i la seva novel·la, aquella obra que ens parlava d’un gran germà que ho vigilaria tot, sembla que ara ja estem plenament en aquest estadi. La crisi sanitària pel coronavirus, a més, ha servit per llançar idees i globus sonda que no fan més que profunditzar en aquest control de la població i que en condicions normals haurien servit perquè ens poséssim les mans al cap tot plegat.

Durant aquests dies de pandèmia s’han vist a tot arreu idees de futur que fan posar els pèls de punta. La del control de la ciutadania (dels contagis, diuen) a través d’aplicacions de mòbil és una de les idees que s’han esbossat amb més força i que, per sort, encara no s’han acabat d’implementar. S’ha dit que seria bo poder saber qui ha estat en contacte amb un positiu de Covid-19 per poder frenar l’avanç de la pandèmia i s’ha plantejat poder-ho fer a través dels mòbils que han estat a prop d’aquella persona des del dia que es creu que es van infectar. Però és precisament en aquest punt que, per dignitat i valors democràtics, cal dir que no val tot en la lluita pel coronavirus i que la privacitat és un dret que s’ha de respectar ara i sempre en països que es volen democràtics. 

Una altra de les idees que ha sortit a col·lació durant els dies més durs de la pandèmia ha estat la del passaport d’immunitat que va arribar a plantejar el Govern de la Generalitat de Catalunya i que, per sort, es va tirar enrere al veure que si ho tiraven endavant la farien de l’alçada d’un campanar. La idea, sembla ser que plantejada per l’epidemiòleg Oriol Mitjà, va crear tensions en el Govern de Quim Torra i finalment, i sense fer massa soroll, es va desar al calaix de manera discreta. I és que autoritzar o vetar l’accés de les persones en determinats llocs o transports, com esbossava el passaport d’immunitat, atempta contra els drets individuals de les persones que s’han de mantenir sigui com sigui amb coronavirus o sense. I amb això no vull fer una crítica a Oriol Mitjà ni sumar-me a les que se li han fet. Més que res perquè a més de ser un gran epidemiòleg i entendre el que diu quan parla (que no sempre és així en el món de la ciència) ha demostrat tenir les idees clares i ser crític en un moment en que no està de més ser-ho.

Però quan realment se m’han posat els pèls de punta és al llegir la notícia que dissabte publicava EL PERIÒDIC. El titular deia així: La immunitat a la Covid-19 com a requisit laboral podria ser il·legal. I explicava que l’Agència Andorrana de Protecció de Dades «es referma en la importància de mantenir protegides les dades sanitàries personals». Així ho va constatar l’ens andorrà al saber que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha emès «un informe prohibint a les empreses la inclusió de la condició d’immunitat al coronavirus dins els requisits per obtenir una feina». Sostè el director de l’organisme andorrà, Joan Crespo, que aquesta és «una dada sensible i, al tractar-se d’una dada de salut, és innecessària per aconseguir una feina» i que a més «requerir-la podria ser il·legal». Tant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades com la seva homòloga andorrana s’avancen així a la possibilitat que alguna empresa pogués aplicar aquesta clàusula (que pel que diu la notícia i, per sort, encara no se n’ha detectat cap cas). Per tant ja està bé avançar-se als esdeveniments però el sol fet de verbalitzar que això pogués ser possible va en la línia del que plantejava al començar aquesta article. I és que en la lluita contra el coronavirus hi ha hagut idees i projectes de futur que es volen passar per l’arc de triomf un sistema de llibertats (i el de la privacitat n’és una) que ens defineixen com a democràcies liberals. Per això cal dir una altra vegada que no val tot en la lluita contra el coronavirus i cal estar atents perquè no ens facin passar bou per bèstia grossa. Per tant, ni aplicacions que controlin les persones contagiades ni les que hi han estat en contacte, ni passaports d’immunitat que retallin llibertats individuals ni hipotètiques clàusules que discriminin pel fet de tenir el coronavirus són bones conselleres per lluitar contra la pandèmia. Sí que ho són la distància de seguretat entre les persones, l’ús de la mascareta o el sentit comú, tres coses que a més no atempten contra cap dret personal i que poden ser molt més efectives que les iniciatives inspirades en el Gran Germà de George Orwell. Almenys, fins que hi hagi una vacuna o un tractament efectiu per combatre aquest virus reconsagrat que ha canviat les vides de la ciutadania de tot el planeta des de l’hivern passat.