Les pandèmies a la ciutat d’Alacant
La pandèmia del Coronavirus, que ha afectat a tot el món i ha matat a tanta gent, no ha estat per descomptat l’única, ni aquí a Andorra, ni a la resta del món, ja que des de molt abans es van patir moltes epidèmies molt més nocives que el coronavirus, les quals es van haver d’enfrontar amb molts menys mitjans higiènics i sanitaris. Així, avui vull parlar-vos de les pandèmies que durant segles van delmar la població de la meva ciutat natal, Alacant.
Per exemple, per parlar d’algunes de les més greus, l’any 1804, Alacant va patir la febre groga. Més tard, els anys 1854 i 1885 va arribar el còlera i el 1918 la coneguda equivocadament com la «grip espanyola», que va matar 2.472 persones a la ciutat d’Alacant i que també, un temps més tard, va afectar a Andorra.
L’epidèmia de febre groga va delmar la població d’Alacant a principis del segle XIX ja que d’un cens de 13.957 habitants, 2.472 d’ells van morir i 2.500 van aconseguir abandonar la ciutat a temps per escapar de la malaltia. La crisi sanitària va dur a habilitar diversos llatzerets, el més nombrós en el Convent de Sant Francesc, en el qual diversos presos van ser obligats a col·laborar amb els monjos per tenir cura dels malalts. L’exèrcit va muntar un cordó sanitari al voltant de la ciutat i va enfonsar a canonades els vaixells contrabandistes que intentaven entrar al port, davant la sospita que el seu contacte amb els habitants alacantins havia contagiat la malaltia.
Una de les últimes grans plagues que van arrasar la població d’Alacant va ser el còlera l’any 1854. Es tractava d’una malaltia d’origen asiàtic que va arribar a la zona mediterrània d’Espanya des d’Europa a través de passatgers o animals infectats que viatjaven d’una ciutat a una altra. En el cas de la ciutat d’Alacant, d’una població d’uns 30.000 habitants van ser contagia-des més de 15.000 persones i van morir prop de 2.000. És a dir, es va contagiar més de la meitat de la població d’aquella època.
La reacció de molts alacantins davant la presència del còlera va ser fugir a altres pobles pertanyents a la província, solució que finalment no va funcionar ja que l’únic que van aconseguir amb això va ser expandir la malaltia a altres zones.
Ja en ple segle XX, l’anomenada «grip espanyola» va matar gairebé 350 persones i va obligar els alacantins a obrir un nou cementiri, el de la Mare de Déu del Remei. El dilluns 27 de maig de 1918, ja el Diari d’Alacant parlava dels efectes d’aquesta malaltia a la ciutat d’Alacant: «El mal de moda, anomenat el soldat de Nàpols o la grip dels tres dies està fent ja de les seves en Alacant, on s’han assenyalat nombrosos casos. Sembla haver estat importada de Madrid perquè els primers malalts han estat gents vingudes de la cort». Al juny la grip ja s’havia estès per tot Espanya.