La parella sentimental tòxica
Un membre de la parella o tots dos, saben que la relació no funciona però, tot i així no es volen separar. Han oblidat o no tenen en compte el motiu de per què van decidir unir-se. Ara ho fa una cosa totalment diferent. L’addicció al malestar. A un estat de preocupació i de tensió constant. Mentre estan en aquesta situació deixen de preocupar-se pels seus problemes reals. El lloguer de l’habitatge, els préstecs, la família, el treball, etc. És una relació basada en la idealització de la relació de parella. De la seva funció i la seva estructura. La persona busca la felicitat en ella, en comptes d’aportar-la. No té en compte que la relació es basa en aportar i compartir alegries. És a dir, si jo estic bé, puc oferir felicitat però, en canvi si estic malament, només sumaré desgràcies.
Per això moltes vegades, després d’una ruptura sentimental on la dinàmica era pessimista i negativa, quan la persona comença una altra de nova, segueix en la mateixa línia. Entén que és la manera de comportar-se en parella. Amb retrets i descarregant la seva frustració. Cada vegada que hi ha algun problema, en comptes de dialogar i buscar solucions, li deixa de parlar durant un temps. Creu que d’aquesta manera els problemes se solucionen sols. No coneix una altra manera d’expressar els seus sentiments i d’afrontar el malestar.
Estic parlant de les creences de cadascun. Aquestes guiaran el teu futur i condicionaran el teu present. Segons com hagis interpretat les teves experiències passades, aniràs traient les teves conclusions i així aniràs acomodant les teves creences. Perquè ho entenguis millor: Si la teva parella t’ha estat infidel, creuràs que la teva futura parella també ho serà. Si la teva parella et mentia, seràs desconfiat/da amb la següent que tinguis i així amb tot el malestar que hagis sofert. Son els anomenats prejudicis. Es jutjar abans de conèixer a la persona o què faci qualsevol acte. M’avanço als fets perquè generalitzo les conductes i les situacions. No tinc en compte que tots som diferents. Tampoc tinc en compte la maduresa personal. No és el mateix tenir 30 anys que 40. Com tampoc és el mateix tenir fills petits, adolescents o majors d’edat. No ser conscient d’aquestes diferències és estar abocat al fracàs emocional. Es fracassarà en la gestió del malestar.
En aquesta mena de relacions es volen canviar aspectes de l’altra persona. No de la parella com a binomi, sinó, de la persona com a individu. Es deixa d’acceptar-la tal qual es va conèixer. S’ha idealitzat la relació. Es vol influir en la seva manera de vestir, de parlar, de comportar-se en públic, de pensar, en els seus gustos musicals, de cinema, i fins i tot en la seva manera de gestionar els diners, etc. No es deixa fluir la relació. Es força el seu rumb. No hi ha espai per a la improvisació i la posterior adaptació. No es deixa temps per canviar els d’hàbits i costums, tan necessaris en qualsevol nova situació.
La relació tòxica sorgeix durant els primers tres mesos perquè s’ha basat en enganys i mentides. Un dels dos o tots dos han justificat la seva manera de ser o algunes conductes puntuals. A més, s’afegeixen o ometen hobbies, vicis i absència o presència de gelosia.
La persona assegura que és esportista, li agrada sortir a passejar, restringeix bastant el consum d’alcohol i/o tabac. No consumeix drogues il·legals ni medicaments psicotròpics, li agrada viatjar, sortir de festa, estar amb la família, etc. És a dir, conceptes per agradar a l’altra persona. Segons el feedback rebut es decantarà per unes virtuts o unes altres. És por al rebuig. Passats aquests tres mesos, comença a mostrar-se la personalitat real. No és tan esportista com deia, beu més alcohol del compte i fuma bastant. Després, per a evitar l’ansietat o la tristesa recorre a medicaments o la droga il·legal. A causa d’aquestes conductes el seu caràcter no és el mateix. Ha canviat. No és la persona que vas conèixer.
No és el que buscaves en la relació. Tranquil·litat, pau, diversió, conversar, passejar, sortir a ballar, llibertat de moviment, etc. Aquest és el moment on has de decidir si continuar amb la relació o posar-hi punt i final. Si et decantes per la primera opció perquè creus que canviarà o perquè d’alguna forma et compensa, lamentablement, la teva relació es convertirà en tòxica. Pagaràs un preu molt elevat per evitar el malestar que sorgeix després d’una ruptura sentimental. Patiràs durant un temps indeterminat per no haver volgut fer-lo durant un limitat.
Un aspecte curiós d’aquestes relacions és la facilitat amb la qual es passa d’un estat d’amor a un de rancor i odi. Es viu en una mentida. Un o tots dos membres de la parella es declaren enamorats. Es diuen paraules tendres i es fan abraçades, però en qüestió de minuts, és just el contrari. Sorgeixen amenaces de ruptura, d’abandó. S’afegeixen retrets i males cares. Acompanyat de difamacions i comparacions amb anteriors parelles. Aquest és el punt clau. Les parelles anteriors. S’està buscant no reviure les mateixes situacions anteriors, però obviant que la persona no és la mateixa. S’està fent ús de les creences esmentades anteriorment. De les pors adquirides i aquestes dinamitaran qualsevol relació sentimental que emprenguis.
D’aquí la importància de no generalitzar les situacions, ni a les persones. Segons interpretis les situacions, et convertiran en un ésser fred i sense sentiments. Però també et poden enfortir o simplement deixar-te indiferent. Segons el significat i valor que els vulguis donar. La vida és un continu aprenentatge i les experiències són les professores. Depèn de l’alumne què aprendre i com fer servir aquest coneixement.
Ho farà per a sofrir o per a ser feliç?