I del nostre futur què?
Després de la crisis econòmica de 2008 qui es podria imaginar que ens veuríem abocats a una altra més profunda? Doncs sí, ja es qualifica a la crisis del coronavirus com la pitjor de la historia. Aquest fet afecta a tots però, els joves veiem com s’incrementen les nostres pors davant la incògnita del nostre futur.
Molts ja començaven els seus projectes, altres havien aconseguit més autonomia gràcies a un treball que els permetia independitzar-se… Malauradament, molts haurem de tornar a començar. La situació dels «millenials» (sobretot aquells entre 25 i 35 anys) es molt complexa.
Dues crisis per a una mateixa generació i que no serà la darrera, marca molt el devenir d’aquesta i com afrontar-lo.
Els primers que es fan fora són els joves i, a més, són els que més contractes temporals tenen.
Els joves no hem tingut temps per estalviar el suficient per fer front a aquesta crisi i, molts dels que s’havien independitzat han hagut de tornar a casa.
Els temps han canviat i el que els nostres pares en deien estabilitat ja no té el mateix significat per a nosaltres. Abans l’estabilitat feia referència a mantenir un treball i incrementar el sou progressivament per poder comprar una casa, cotxe, tenir fills...
Ara els joves lluitem per uns salaris que hem d’acceptar que siguin més baixos amb l’objectiu de no quedar-nos sense feina, intentant trobar lloc pels nostres somnis.
Segons alguns estudis les conseqüències d’una crisi a l’inici d’una carrera laboral poden perllongar-se fins a 20 anys. Trobarem el nostre primer treball més tard i, en el cas d’aconseguir-lo mantenir, els ascensos també es retardaran com un efecte en cadena que comportarà que els moments vitals es donin a una edat més avançada.
En les previsions publicades dimecres 10 de juny, l’Organització de cooperació i de desenvolupament econòmics (OCDE) fa una estimació que la recessió mundial el 2020 es situarà entre -6% i -7,6%. La seva economista en cap, Laurence Boone pateix per les conseqüències per les persones més vulnerables: “És una crisi que colpirà els menys qualificats i els joves que arriben al mercat de treball.” I diu que cal ajudar-los.
Ens han assenyalat com la generació més preparada de la historia, se’ns ha dit que amb carrera i màster ja teníem lloc de treball i èxit assegurat. No és així. Els contactes segueixen sent l’única manera de poder trobar quelcom relacionat amb els teus estudis per poder aconseguir feina, lamentablement.
Tot i així, som una generació lluitadora, somniadora i treballadora. Fa uns dies vaig llegir en una publicació d’un amic quelcom que reflecteix molt bé la nostra situació i és que, com ja sabreu, els diamants es formen sota pressió, les olives s’aixafen per fer oli i les llavors creixen en l’obscuritat. Així que hem de recordar que quan ens sentim en l’obscuritat, sota pressió, aixafats i sense sortida, ens trobem en un poderós moment de transformació, només hem de confiar en el procés.
Membre de la CPN de Progressistes-SDP