La nit de Sant Joan
Ja s’apropa la Nit de Sant Joan i enguany de segur no se celebrarà aquesta festa per evitar les aglomeracions de persones, però com a bona alacantina aquesta data és molt important per a mi i aquí a Andorra també ho és. És una veritable llàstima totes les festes que s’estan clausurant per culpa de la COVID-19!
La nit de Sant Joan se celebra, com tothom sap, durant el solstici d’estiu, és a dir, en el moment en què es produeix el dia més llarg de l’any en l’hemisferi nord i, conseqüentment, també la nit més curta. Per tant, es tracta d’un canvi del cicle natural que fa que a partir d’aquesta nit els dies comencin escurçar-se.
La celebració de la Nit de Sant Joan neix d’una tradició pagana que més tard també va adoptar el cristianisme. A causa d’això, la nit original del solstici d’estiu és del 20 al 21 de juny, tot i que arran de l’apropiació del cristianisme d’aquesta festa s’ha normalitzat la seva celebració dos dies més tard, del 23 al 24 de juny, sent aquest últim dia el de Sant Joan al santoral. La tradició marca que en aquesta celebració mai faltin el foc, que ha d’estar present perquè abans es creia que amb les fogueres es podia donar força al sol perquè no s’afeblís i s’amagués més tard; l’aigua i la terra.
Donat el cas que jo em resisteixo a no celebrar-la i atès que no puc encendre una foguera a casa, optaré per una espelma. Escriuré en un paper tot allò que no vull en la meva vida i després de llegir-lo tres vegades el cremaré amb ella en algun lloc segur.
Pel que fa a la purificació amb l’aigua de mar ja fa molt temps que no la porto a terme, però també et pots banyar o només mullar-te els peus en qualsevol tipus d’aigua ja que la tradició pagana diu que «totes les aigües» són purificades en aquesta data.
De segur, que el que sí tindrem és la Coca de Sant Joan i el moscatell per donar una miqueta més de vida i alegria a la celebració.
La rutina menys coneguda d’aquesta festivitat és la que té a veure amb la terra. La tradició afirma que la Nit de Sant Joan és el moment perfecte per recol·lectar algunes plantes aromàtiques i medicinals com, per exemple, el romaní, la farigola o, fins i tot, l’espígol, tot això com a part dels rituals de purificació ja que es diu que en aquest dia augmenten les seves propietats curatives. Jo aquí tampoc mai ho he fet, però, en canvi, a Alacant si ho feia amb el pare i sortien a mitjanit a cercar especialment camamilla salvatge que sempre m’ha anat molt bé prendre-la, encara avui. Després la penjàvem al balcó perquè Sant Joan la beneís durant aquesta nit.
Bé, sé que no serà el mateix, però com a mínim podré cremar les coses dolentes o que no m’agraden esperant i deixant espai, com cada Nit de Sant Joan, perquè molt aviat vinguin altres de noves que espero que siguin molt millors.