Maria Cucurull

A França i a Espanya hi ha quatre fases de desconfinament, però es va començar per la fase 0 i s’ha d’obrir tot a la fase 3. I a Andorra, que el desconfinament també s’ha esglaonat en quatre fases, tampoc es menciona la quarta, sinó que va començar amb la ‘tercera A’ i després ha vingut la ‘tercera B’.

És veritat que el zero està de moda, les begudes tenen ‘zero’ calories, els productes nostrats ara s’anomenen ‘quilòmetre zero’ i sentim expressions estranyes del tipus ‘tinc zero ganes d’anar-hi’. Podríem dir que actualment el zero és un assidu de la nostra quotidianitat però des de quan comptem a partir del número zero? Per què els dos països veïns van decidir anomenar la primera fase amb un valor nul? El zero és ‘l’abans de’ o el ‘després de’, és el no-res.

Per altra banda, per què també bandegem el quatre? L’únic motiu de malastrugança que veig en el número quatre, és en els quatre genets de l’Apocalipsi, els quatre cavallers que es descriuen en el darrer llibre del Nou Testament que profetitza sobre la fi del món. Aquests quatre genets cavalquen sobre quatre cavalls de diferents colors: blanc, vermell, negre i cendrós, cosa que representa una al·legoria de la victòria, la guerra, la fam i finalment, la mort.

En canvi, a l’edat mitjana, es parlava de les ‘arts liberals’ heretades de l’antiguitat clàssica. I les dues branques amb què es dividien els ensenyaments eren el trívium i el quadrívium, que literalment serien els ‘tres o quatre camins’. El quadrívium concretament agrupava les matèries científiques relacionades amb les matemàtiques: aritmètica, geometria, astronomia i música.

En altres àmbits, tenim els quatre punts cardinals: el nord, el sud, l’est i l’oest i els quatre elements clàssics que representaven les quatre formes conegudes de la matèria per explicar els diferents comportaments de la natura: aire, aigua, foc i terra. I malgrat que estiguem d’acord amb el fet que la matèria està formada per molts més elements perquè tots hem estudiat la taula periòdica a l’escola, també sabem que en el nostre imaginari aquests quatre elements es relacionen amb la puresa del nostre planeta. I sí, tristament, tot i que semblava que havíem avançat en reducció de plàstics, de cop s’ha augmentat l’ús dels guants d’un sol ús, cosa que resulta que ha anat a parar al fons del Mediterrani. En fi... entenc ‘zero’ la humanitat.

Finalment, en numerologia el quatre representa l’estabilitat, un tamboret de 3 potes coixeja, però amb 4 es manté estable. Potser és per això que enlloc s’implantarà la quarta fase perquè seria sinònim d’equilibri i no ens enganyem, ara per ara, no hi ha ni estabilitat ni equilibri, ens quedarem amb tres potes per recordar la fragilitat del moment que hem viscut i que continuarem vivint perquè encara ens falten moltes respostes.