Tornada a la normalitat
Cada dia veig més propera la tornada a la normalitat, perquè jo en la nova normalitat no crec res. No hi ha una nova normalitat, perquè tot això que està passant no és gens normal de cap manera per més que ens ho vulguin inculcar.
Jo he dedicat el matí d’aquest dilluns passat a netejar i desinfectar la meva acadèmia, ja que estic ansiosa i molt animada per començar de nou, encara que, donades les dates en què estem, amb un futur molt incert. Però no li tinc por als reptes.
Aquest dilluns passat també van obrir gairebé tot i vaig descobrir que no són gens agradables algunes de les normes imposades, però no ens queda una altra que adaptar-nos, almenys de moment. Jo com moltes altres persones, com vaig poder veure, vaig sortir a fer una copa, però no vaig poder gaudir-lo. De manera que he decidit que fins que no tornem a la normalitat de veritat no penso tornar a sortir, perquè és bastant desagradable en la majoria dels llocs i alguns cambrers no són gens amables, suposo que també per l’estrès generat per aquesta situació i jo surto per gaudir del moment. A més, no són congruents amb el protocol de desconfinament i en cada lloc les normes són diferents. Jo estimo molt les mostres de congruència i si en un lloc em puc treure la mascareta i deixar-la apartada, no entenc per què en un altre he de portar-la obligatòriament posada i baixada a la barbeta per poder beure. Això em molesta molt. Crec que hi ha molta desinformació. I, a més, no em sento lliure. Sento que em priven de la meva llibertat personal.
El cert és que també provaré d’anar al gimnàs, perquè per la meva salut ho necessito molt, però si no m’agrada el funcionament i les normes, també hauré de deixar-lo. És molt pitjor que no exercitar-se tenir taquicàrdies provocades per l’estrès que em causen totes aquestes normes per tot arreu i ja tindré temps d’apuntar-me de nou més endavant.
La nova normalitat em descentra, em posa nerviosa, gairebé preferia estar tancada que tot això. Les persones s’amunteguen, es posen nervioses per entrar als llocs i t’has de posar gel desinfectant a les mans 20 vegades en unes hores. Em piquen les mans, tinc al·lèrgia a certs gels desinfectants.
I les cues per comprar roba en algunes botigues són tremendes. A mi mai m’ha agradat anar a comprar roba. Només vaig si ho necessito de veritat i a provar-me el que estic gairebé segura que em val, ja que m’és molt difícil comprar-me roba. Em vaig emprovar una samarreta i amb aquests guants només he vist una dificultat més per poder veure com em quedava. Quan vaig aconseguir col·locar-me-la bé ja no tenia ganes de comprar-me-la. Jo necessito normalitat.
De manera que començaré les meves classes amb tot el protocol pertinent, que ja tinc moltes ganes de veure els meus alumnes, aniré a comprar, a caminar i a poques coses més fins que tornem a la normalitat de veritat. I, bé, em dedicaré a cuidar-me a mi mateixa que és el més important. Espero que tots vosaltres el pugueu portar millor que jo.