Com ho farem?
Jo encara que optimista, em demano: com s’ho faran quan puguin obrir els hotels i els restaurants i què serà de les llars d’infants? Els protocols d’apertura de molts negocis són totalment inviables per als seus propietaris que acabaran per tancar o acomiadar a tot el personal. A més, si tenim en compte l’alt preu dels lloguers que s’ha de pagar a Andorra, qui creu que podran sobreviure les botigues, perruqueries, etc., amb aquest distanciament que no permet tenir gaires clients.
Jo mateixa m’estic demanant constantment quan podré finalment obrir la meva acadèmia i el que és més important, en quines condicions la podré obrir. I no m’hi faig a la idea d’acceptar totes les alternatives que em vénen al cap, la majoria d’aquestes mesures de prevenció em sembla inviable per portar un negoci.
A més, quan penso a poder anar a prendre alguna cosa a un bar, també penso en què moltes vegades hi anem buscant companyia, per llegir tranquil·lament el diari o tan sols per parlar amb algú. Per què anar sinó al bar? Per beure’t alguna cosa i sortir corrents per deixar seure al següent? Els humans no som així i em fa por veure com algunes persones amb aquesta situació estan canviant. Tots nosaltres som éssers sociables i que cerquen la companyia de la resta de la seva espècie i així espero que segueixi sent. Però, la por canvia a les persones, les fa apartar-se de la resta de la seva comunitat i de vegades arribem fins i tot a insultar el pobre que s’ha saltat alguna norma del confinament possiblement perquè és incapaç de suportar tanta angoixa, ansietat o qualsevol de les altres patologies psicològiques que causa a moltes persones aquesta situació. I això li passa precisament perquè és humà i té sentiments i, a més, com tothom ja sap, el prohibit ens atrau.
També em demano com podrà anar la gent a treballar si no hi ha espai suficient a les guarderies i, a més, no totes obriran properament. Però, aquesta decisió dels propietaris és molt normal donada la situació de treball que se’ls ofereix que no els proporcionaria cap guany. Per què com s’ho farà una guarderia petita amb tres nens per sala?
Mentrestant continuem esperant unes ajudes que mai acaben d’arribar i els comptes del banc van baixant, perquè, com tothom, també tenim despeses i l’únic que volem realment els autònoms i empresaris és treballar. Mantenir unes empreses que ens ha costat molt aixecar i que per a alguns constitueixen el somni de la seva vida i ara les veuen enfonsar-se dia rere dia sense poder realitzar cap mena d’activitat.
I malgrat totes aquestes normes preventives per evitar contagis, pots veure nens agafats a les baranes al costat del riu o agafant coses del terra i les mares no els diuen res. A més, algunes persones, ja se salten les normes, no respecten les ratlles de distanciament en els comerços i van sense mascareta fumant pel carrer i, jo dic: què faran? Com ja he dit abans tots som humans i el més normal és que busquem viure com ho fèiem abans: sense normes, ni censura, que ara també hi ha molta per aquí fora. Espero que mai oblidem que hem de fer pinya i mantenir-nos sempre molt units per tal de poder continuar endavant.