Els tipus de morós que sorgeixen durant la crisi de la Covid-19
L’epidèmia de morositat desencadenada per la Covid-19 ha provocat el sorgiment de diferents tipus de deutor morós i fins i tot el naixement d’una nova classe que no existia abans d’esclatar la pandèmia del maleït coronavirus. Aquesta classificació, identificació i descripció dels tipus de morosos inclou al nou tipus de morós que ha nascut per culpa de la crisi econòmica provocada per la Covid-19, que recentment he identificat i denominat com: morós acaparador d’efectiu.
Respecte a la tipologia de deutors morosos sorgida arran de la crisi de la Covid-19, en primer lloc, tenim als morosos intencionals; aquests deutors poden pagar, però no volen fer-ho, ja que són de mala fe. Els morosos intencionals podrien pagar, ja que tenen prou liquiditat, però no ho fan; són barruts que pretenen guanyar diners a costa dels proveïdors. Aquesta categoria de morós es divideix en dos subtipus: els deutors que acaben pagant; molt tard, però a la fi paguen. Al segon subtipus pertanyen els morosos professionals que no paguen a menys que se’ls obligui a això interposant en contra seu una reclamació judicial. Els morosos que estan inclosos en el primer subtipus; és a dir, els que paguen tard, encara que disposin dels recursos suficients per haver fet el pagament al venciment dels crèdits, retarden intencionalment el pagament de les seves factures per tal d’obtenir finançament gratuït dels seus proveïdors i obtenir beneficis financers extraordinaris. Aquests deutors pretenen fer fortuna a costa dels creditors comercials retardant sistemàticament els pagaments i finançant la seva activitat amb els diners dels proveïdors. Cal tenir molta cura amb aquesta classe de morosos, ja que aprofitessin qualsevol oportunitat per no pagar al venciment; sobretot si el creditor els proporciona una excusa de mal pagador a l’haver comès algun error -per petit que sigui- durant la cadena de subministrament o al prestar el servei a client.
Aquest tipus de deutors aprofitaran qualsevol incidència, per petita que sigui, per retardar el pagament. Els morosos que pertanyen a aquest grup buscaran excuses per demorar el pagament; en molts casos tindran part de raó, però jugaran a dir mitges veritats per escudar-se en la seva actitud de no liquidar les factures pendents. Aquests morosos s’aprofiten que el seu comportament no només els surt molt rendible, sinó que a més moltes vegades els resulta impune, ja que pocs proveïdors apliquen mesures coercitives per obligar-los a complir amb puntualitat les seves obligacions o els carreguen interessos de demora. Aquests deutors cal tractar-los amb fermesa i mostrar-los que, si no paguen puntualment, es veuran penalitzats amb interessos de demora i despeses de recobrament (com dicta la legislació europea contra la morositat). En cas de tractar-se d’un morós reincident, si no paga dins dels terminis acordats, se li pot comminar amb prendre mesures comercials (anul·lar línies de crèdit), incloure’ls en bases de dades de morosos o acudir a la via judicial.
Generalment aquestes comminacions són eficaces i els estimulen a fer el pagament, ja que són empresaris que volen continuar en el negoci i no els interessa figurar en registres de morosos o en bases de dades de demandes judicials per impagament. Els morosos que pertanyen al segon subtipus; o sigui, els deutors que es neguen rotundament a pagar, encara que tenen liquiditat per fer-ho, són els morosos que juguen amb les dades estadístiques al seu favor; saben que més del seixanta per cent dels creditors no emprèn cap tipus d’accions judicials per recuperar els seus crèdits impagats. Més encara, la majoria dels creditors condona de facto el deute al cap d’un any quan en la seva comptabilitat passa a pèrdues les factures incobrables. Aquest tipus de morosos no té cap intenció de pagar i aprofiten qualsevol pretext per negar-se a efectuar el pagament. Les seves excuses són totalment infundades i menteixen com bergants amb absoluta tranquil·litat. Amb aquests morosos no es pot anar amb miraments, i cal procedir de forma resolutiva, lliurant l’expedient als advocats per iniciar una reclamació judicial. Desafortunadament, les accions judicials no sempre són efectives per recuperar els crèdits impagats, ja que molts d’aquests morosos són insolvents i no els importa que la seva imatge es vegi deteriorada a l’figurar com demandats en un judici.
En segon lloc, tenim la categoria de morosos fortuïts. A aquest grup pertanyen aquells deutors de bona fe que no poden fer front als seus pagaments per problemes transitoris de liquiditat -s’han vist afectats per un concurs de creditors d’un client, per una ratxa d’impagats, morositat dels seus clients per culpa de la Covid -19, un problema amb les entitats bancàries- o perquè la seva estructura financera és deficient (descapitalització, excessiu endeutament a curt) i comencen a mostrar els símptomes d’una falta de liquiditat. Amb aquests deutors cal negociar immediatament un acord fraccionat de pagaments que sigui realista i que el deutor pugui complir en els propers mesos.
En tercer lloc, tenim els deutors que són morosos per incompetència a administrar la seva empresa o per desorganització en el seu departament de comptabilitat. Són deutors que poden pagar i no tenen mala voluntat, però no saben el que han de pagar, ja que la seva administració és un desastre: són desorganitzats, incompetents i despistats. Aquesta tercera categoria de morosos agrupa els que per culpa d’una mala organització no disposen de la informació ni dels procediments adequats per fer els pagaments correctament. Aquests morosos tot i que no tenen problemes de tresoreria ni tenen mala fe per retardar els pagaments, pequen d’incompetència i ineptitud per no saber portar adequadament els registres de factures a pagar ni fer les previsions de tresoreria per pagar al venciment dels crèdits. Alguns no paguen perquè han traspaperat la factura o s’han oblidat de fer la transferència bancària.
En quart lloc, tenim als deutors negligents, els despreocupats i els que segueixen la filosofia del «Akuna Matata». Aquests deutors segurament tenen capacitat financera suficient per atendre els pagaments, però són culpables de l’impagament de les factures als proveïdors per desídia o despreocupació, ja que la seva filosofia de la vida és la gansoneria del «do not worry be happy». Conseqüentment, l’impagament als creditors és fruit d’un problema d’actitud de la direcció de l’empresa deutora i no per la falta de liquiditat per pagar els seus deutes. Per tant, és una classe de deutors al que no li importa deure ni saber el que deu: no es preocupa per la bona gestió del seu negoci. Els administratius i directius de l’empresa prefereixen anar a jugar a golf o navegar en el seu iot de luxe que dirigir el seu negoci.
En cinquè lloc, tenim als deutors circumstancials. Aquest tipus de clients, en condicions normals, sol pagar puntualment les factures al venciment de; però el client ha bloquejat el pagament perquè hi ha alguna incidència en els productes subministrats o hi ha una controvèrsia en l’import de les factures. Al retenir el pagament, estan forçant a que el proveïdor solucioni el litigi més aviat millor. Com són de bona fe, pagaran el deute si el proveïdor els soluciona la disputa pendent. El proveïdor haurà de transigir i donar una completa satisfacció a la reclamació de client si vol cobrar i no perdre a client.
En sisè lloc, tenim el segment de deutors insubmisos que, encara que poden pagar no volen fer-ho, ja que no consideren que hi hagi un deute cert, lícita i exigible. Són els deutors que es neguen a fer el pagament perquè creuen fermament que no els correspon pagar, ja que la quantitat o concepte reclamats són injustos. Un clar exemple és el col·lectiu de propietaris de bars a Espanya que no volen pagar els cànons de l’SGAE, AIE, AGEDI perquè només tenen un televisor per veure els partits de futbol. Val la pena assenyalar que, l’SGAE gestiona drets d’autors, AIE, drets d’artistes intèrprets o executants i AGEDI els de productors fonogràfics. Els drets que gestionen totes elles són independents, compatibles i acumulables entre si.
I en setè lloc, es troba el nou tipus de morós nascut durant la crisi econòmica de la Covid-19: els morosos acaparadors d’efectiu. El tipus de morós que pertany a aquesta nova categoria està format per empresaris i empreses que estan retenint el pagament als proveïdors per tenir més diners líquids en les seves tresoreries i ho fan simplement «per si de cas»; és a dir, com a mesura de prevenció egoista en aquests temps de crisi econòmica desencadenada per la maleïda Covid-19. Aquest comportament del morós acaparador d’efectiu és molt tòxic per als seus proveïdors, per a les finances operatives de les empreses creditores i per al mercat en general, ja que es produeix l’efecte contagi.