Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la problemàtica tributària derivada dels donatius al fons solidari del Govern d’Andorra per pal·liar la situació generada per la Covid-19 efectuats per obligats tributaris de l’Impost sobre Societats o persones físiques que obtenen rendes d’activitats econòmiques.
En aquest sentit, i en referència a la possibilitat de deduir a efectes tributaris els donatius als fons solidari per pal·liar la situació creada per la Covid-19, s’ha de tenir present que el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (d’ara endavant, TRLIS), estableix a l’article 9.3 com determinar la base de tributació de l’impost, mitjançant el mètode de determinació directa. L’article en qüestió disposa el següent: «3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.»
Tanmateix, pel que fa a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, en l’article 16.1 s’estableix que «la determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei».
En aquest sentit, l’article 13.1.f) del TRLIS, estableix les despeses que no tenen la consideració de fiscalment deduïbles:
«Article 13. Despeses no deduïbles
1. No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:
(...)
f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació. En qualsevol cas, no es consideren donatius ni liberalitats els realitzats a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el Registre oficial corresponent.
g) No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.
Així mateix, en relació amb la imputació d’ingressos i despeses, la mateixa Llei, a l’article 19, preveu el següent: «1. Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres. 2. No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat. [...]»
Atès l’esmentat anteriorment i la manca de ser el Govern d’Andorra o el fons solidari una entitat sense ànim de lucre que estigui inscrita en el Registre oficial corresponent del Principat d’Andorra, ens porta a la conclusió de què els donatius efectuats al fons solidari tindrien la qualificació de despesa no deduïble als efectes de l’Impost sobre Societats i de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a les persones físiques que obtenen rendes d’activitats econòmiques.
En aquest sentit, i a l’efecte de potenciar la seguretat jurídica en l’àmbit tributari, considerem que aquesta problemàtica hauria d’haver estat clarificada a la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, ja que del TRLIS no es pot extreure una altra conclusió.
Semblaria ser que, a aquests efectes, el principi de corresponsabilitat tan aclamat pel Govern d’Andorra, portaria a una situació perjudicial i tributàriament injusta a tots aquells obligats tributaris que han volgut aportar el seu granet de sorra per ajudar al nostre país a tirar endavant de la situació tan complicada en la que ens hem trobat.
Per tant, i per aquells que encara voldrien col·laborar mitjançant aquests donatius, s’haurien de plantejar destinar aquests donatius a entitats sense ànim de lucre per tal de no trobar-se davant d’un injust tributari?