Privatitzacions?
ÉÉs com una mena de «monstre d’Engolasters» que, com el del Loch Ness no hi és, però molts pensen haver-lo vist. En tot cas se’n parla de tant en tant, sembla un Guadiana quan entra i surt. Se’n va parlar molt quan el Govern que jo presidia va fer un projecte de llei per incorporar al monopoli estatal de FEDA les empreses privades parroquials: Nord-Andorrà d’Ordino i La Massana, Mútua Eléctrica, de Sant Julià de Lòria, i La Molina d’Encamp. Hi va haver llargues i difícils negociacions portades força bé pel ministre Enric Casadevall i la seva gent.
Potser abans és hora de recordar allò que molts saben i que ja s’ha publicat: FHASA no considerava comercialment interessants algunes Parròquies. La concessió que tenia els anys trenta li permetia fer electricitat amb l’aigua d’Andorra, per vendre-la fora del país. A aquella concessió hi havia tres salts (l’actual, un altre a la pedrera de Sant Antoni de La Massana i un altre al final del país, recollint l’aigua del Gran Valira. Diuen els qui ho recorden que un cop la presa de Ransol i l’aprofitament de tots els torrents (fins i tot la Cua de Cavall de la Vall del Riu) va deixar Canillo amb molta menys aigua de la que necessitava la pagesia, quan els pobres topògrafs van començar a prendre mides a la Vall del Nord, van ser foragitats (a cops de pedra?) i els apedregadors no devien pas ser de Canillo…
Hi va haver la fallida compra de FHASA dels anys 70, amb allò que en deien assembles de poble, acabades en una Assemblea Magna que va fer refusar al Síndic, Sr. Julià Reig Ribó que havia portat les negociacions, i al Consell General una compra total anunciada per un màxim de 450 Milions de pessetes…
Més tard, el Govern del Sr. Josep Pintat Solans, i el Consell que li donava suport van prendre i aplicar una decisió fonamental: comprar el patrimoni elèctric de FHASA i d’Electricitat Andorrana (Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Canillo i bona part d’Encamp). El preu total havia pujat molt, però així es va poder fundar FEDA i aquesta va fer les inversions que calia, per evitar un fosc futur a quasi tot el país, semblant al que va patir literalment Sant Julià de Lòria i començava a patir tot Andorra, amb els carrers plens de línies a la vista, que perdien escalfant-se una bona part del que portaven, amb perillosos estris que augmentaven la potència de moltes botigues i negocis, etc.
Després d’aprovar per les mútues la fusió amb FEDA, tot plegat no arribava ni al 12% del capital estimat del total. També es va proposar oferir una petita part de FEDA a capital andorrà. Això va donar lloc a una llei del Consell General que el Tribunal Constitucional va declarar nul.la, després d’un recurs de l’oposició. Els arguments per l’aprovació del recurs es podien esmenar i refer la Llei. Però el nostre Govern no va voler fer-ho. El Consell General tampoc i les coses van quedar com estaven.
Avui se’n torna a parlar, en una situació ben diferent: tant Nord-Andorrà com Mútua Eléctrica, com La Molina, també SERCENSA al Pas de la Casa, i, sobretot la mateixa FEDA, han arribat ben aviat a fer que Andorra sigui un referent mundial en soterrament de cables de distribució elèctrica de tota mena de tensions (en aquest tema la dimensió també ens ajuda). Encara ara fa basarda de veure pel·lícules americanes actuals en les quals es pot comprovar que la primera potència militar mundial, té un subministrament elèctric lamentable: llargues carreteres amb una línia d’un sol pal de fusta i de trenta a cinquanta, o més, cables de baixa tensió; ciutats o barris de ciutats amb aquells pals a la voravia que hi havia a tot Andorra no fa tants anys (en temps de FHASA). I això no solament als Estats Units… Precisament en aquest punt val la pena recordar que l’ajut molt important que rebem dels estats veïns al nostre, de vegades és en el sentit contrari. Per exemple quan un destacament de gent de FEDA i de Bombers d’Andorra van anar al sud-oest de França quan els vents i les pluges del Nadal del 1999 havien deixat sense llum moltes llars. FEDA hi va enviar un gran grup electrogen de 630CV, 29 grups electrògens de 0,5 a 8 Kw i 6 grups llogats de 25 a 154 CV. Els equips, i tot el personal enviat per FEDA i els Bombers hi van romandre aproximadament un mes.
També cal tenir en compte que tant FEDA com STA han aportat i aporten una part dels seus beneficis al pressupost general i que si es privatitzés una part minoritària de l’empresa, aquesta part en rebria els beneficis que deixaria de rebre l’Estat, sempre que hi hagués repartiment de resultats, és clar. Per altra part, FEDA podria invertir més en aquests temps difícils. Cal tenir-ho tot en compte.
Però enguany el país, i la resta del món, tenen un repte que no havia tingut mai ningú. El Govern ha hagut i haurà de dedicar una part fonamental del pressupost a contenir la pandèmia i a permetre una represa prou difícil, tenint en compte la dependència fonamental del turisme i del comerç. Tot això sense deixar de banda les despeses corrents i de personal que absorbeixen cada any més part del pressupost. Per això no m’acabo de creure que el Govern no hagi parlat mai de vendre res. Ara hem de constatar que molts estats de la Unió Europea, que ja estaven al límit del seu endeutament l’hauran de veure créixer molt. Ja veurem com queda allò de la regla d’or legal per l’endeutament d’Andorra. Una regla d’or que no li ha permès al ministre d’Ordenament del Territori de fer, o d’heretar, altra cosa que un nyap a la desviació de Sant julià de Lòria.
L’actual polèmica dins de la «Unió» entre Estats del nord i tres o quatre del sud o del mig per decidir qui paga la factura del Covid-19 no ens pot estranyar massa. És llàstima que entre Rússia, la Xina i els Estats Units d’Amèrica, no hi hagi una veritable Unió Europea, sinó, més aviat, una Unió d’Estats Egoistes europeus, tal com he de repetir lamentant-ho. I ara encara més, quan els britànics (una minsa majoria d’ells, sobretot a Anglaterra) han optat per un Brexit carregat de dubtes.
Tenim maldecaps prou grans i nuvolades sobre el futur. Mai com ara ha estat més important la informació i la reflexió sobre cada tema. Per això, lluny de voler fer grans titulars, aporto les dades que tinc, per tal que tothom pugui participar en la qüestió i donar l’opinió que vulgui.