Al sac i ben lligat
Segons els comerciants, els productes estrella i més consumits durant el confinament han estat el llevat, la farina i la cervesa. És a dir, el més essencial es redueix a un cereal, el blat. Perquè malgrat que hi hagi més celíacs que mai i que cada cop puguem trobar una oferta més variada de productes sense gluten, és en aquest gra on rau part de la nostra cultura.
No és casual que puguem trobar en nombrosos pobles catalans noms de carrers que tinguin alguna relació amb el blat en un lloc proper al nucli antic, ni és casual que la plaça castellera més famosa sigui la plaça del Blat de Valls i se situï davant de l’ajuntament. Històricament, els pobles més importants tenien un molí perquè el pa era la base de l’alimentació dels nostres avantpassats. A Andorra la Vella, tenim la baixada del Molí i gràcies a la magnífica tasca de recerca de Francina Pons, ara sabem que hi ha documentats més de 60 molins arreu del país.
No fa tants anys, era tal la importància de la farina que el que feia rica una casa era tenir camps per poder-hi conrear blat, un molí per transformar-lo en farina i un forn per fer-ne pa. No només era l’aliment cabdal per garantir la supervivència sinó que també era útil per péixer el bestiar.
Quan calia anar a plaça a comprar blat, es comprava amb la punyera, que era com s’anomenava la unitat de mesura i també el mateix recipient de fusta que equivalia a un quilo i mig de blat. I parlant de les càrregues, què se n’ha fet de les mesures d’Andorra la Vella?
I avui, que ja no sabem que és la tremuja o la filoseta del molí, qui ens ho havia de dir que ens trobaríem que la farina escasseja als supermercats. Sembla que després de gairebé dos mesos de confinament ja ha passat una mica la fal·lera de fer stories a Instagram amb fotos amb molts filtres per ensenyar el nostre pa casolà. Així i tot, n’estic segura que més d’un quan va al súper compra llevat a mansalva per si torna a haver-hi problemes d’abastiment. Perquè som panarres. Perquè tenim tota mena de pa, el de Viena, el de barra, el de pita i el més nostrat, el de pagès, entre molts altres. I perquè tenim nombroses frases fetes que es relacionen amb el pa i perquè quan una cosa ens encanta diem que n’hi ha per sucar-hi pa.