Francesc Guillaumet Periodista

És dissabte al vespre. La bàscula em recorda de manera impertinent que fa ben bé dos mesos que no faig esport. I m’ho recorda després de vint minuts d’atletisme que s’han fet eternament llargs quan en condicions normals en faig una hora sense problemes. Aquest seria el resum del dissabte, el dia en què la ciutadania de l’altre costat de la Farga de Moles va poder tornar a passejar i a fer exercici físic (sempre en solitari) després de gairebé mig centenar de dies de confinament, que aviat està dit. Amb sana enveja ens miràvem fa 15 dies Andorra quan la seva ciutadania va poder començar a sortir a córrer i ara ens comença a tocar a nosaltres en una progressió de desescalada que si tot va bé ens hauria de portar a una «nova normalitat» (en paraules del president d’Espanya, Pedro Sánchez) a finals del mes de juny.

Deia fa dues setmanes (perquè la passada vaig dedicar l’article a l’Aeroport d’Andorra-la Seu) que la pandèmia que ens ha passat per sobre com una màquina piconadora i que va arribar gairebé sense que ens ho penséssim dóna pas a un altre debat. I és que ara el relat ja es focalitza sobretot en com es desconfinarà el país després d’un mes i mig dur, estrany i que ha causat molt dolor en les famílies que no han pogut fer com cal ni el dol dels seus. D’entrada n’hi ha ganes que tot això passi. I per això qui més qui menys espera amb candeletes el final del mes de juny, quan si tot va bé es podrà a començar a fer una vida el més semblant possible a la d’abans però no del tot fins que no es trobi una vacuna o es demostri que la majoria de la població ja ha creat anticossos per vèncer el coronavirus. Pel que fa al Principat d’Andorra el desconfinament ja fa dies que ha començat i més o menys les coses ja comencen a funcionar amb totes les prevencions i mesures adoptades per barrar el pas a l’avanç del virus. Ara bé. Pel que fa a l’Estat que hi ha a l’altre costat dels Pirineus tot just comença avui. És cert que fa dues setmanes es va permetre tornar a treballar a molta gent que havia hagut de parar màquines durant quinze dies i que molts sectors econòmics, com el comerç o la restauració, encara no han pogut obrir i ho faran en el transcurs dels propers dies amb les limitacions i mesures dictades pel Govern de l’Estat. A partir d’ara, doncs, pas a pas, podrem comprovar si anem vencent terreny a la pandèmia o si és la Covid-19 ens fa recular algunes passes en forma de rebrot.

Caldrà estar atents, doncs, a com es desenvolupa tot plegat i tenir en compte, també, si els sectors econòmics abans citats en tindran prou amb les mesures implementades per poder tirar endavant. D’entrada, el sector de l’Hostaleria de Lleida ja ha dit que amb la normativa actual veu «molt complicat» que sigui viable la reobertura mentre que també va qüestionar que la limitació del 30% d’aforament a les terrasses en la primera fase del desconfinament podia suposar per molts bars que no els valgués la pena ni obrir. Tot i això la norma s’ha canviat i finalment podran obrir terrasses a la meitat de la seva capacitat. A més de la restauració el comerç també es prepara per a la «nova normalitat». Alguns eixos comercials, com el de Lleida, han optat per repartir quits sanitaris als seus associats mentre que també es controlarà l’aforament i es prendran mesures com el fet que hi hagi una sola persona a l’emprovador. A poc a poc, doncs, s’aniran obrint negocis i es començarà una prova per la qual no hi ha cap quadern de bitàcola i en la que caldrà corregir o modular decisions amb la fórmula de la prova-error que també fa anar el món de la ciència. De tots els detalls que va anunciar Pedro Sánchez dimarts passat, però, n’hi ha un que em crida especialment l’atenció. I no és el de fer-ho per províncies, que em penso que és un error de magnitud perquè a la de Lleida mateix hi ha zones limítrofes com el Solsonès, la Cerdanya o la relació Lleida-la Franja que ho fan totalment inviable.

Això, però, ja seria objecte d’un altre debat. El que em referia doncs és l’anunci que en la darrera fase del desconfinament ja «s’obriran» les platges. I si és així, tot i que no ho va dir Pedro Sánchez, potser és (i emfatitzo el potser) és perquè amb la calor el maleït coronavirus detectat per primera vegada a la província xinesa de Wuhan tendirà a atenuar-se. Això no vol dir que desaparegui. En cap cas. Aquesta fotuda pandèmia ha arribat per quedar-se i sembla que no està massa disposada a donar treva però si amb la calor baixés d’intensitat donaria cert marge als serveis sanitaris fins que tornés a repuntar previsiblement amb la tardor. Ara bé. Insisteixo. Això només és una deducció treta de l’obertura de platges al final de tot el procés. Perquè el que és evident és que de la Covid-19 encara se’n coneix només una ínfima part. Fins que no es tingui el mapa complet del seu comportament i s’obri pas la vacuna caldrà prendre totes les precisions possibles. Ara bé. Per sort ja no caldrà fer-ho confinats sinó observant una sèrie de preceptes que han de donar pas a la «nova normalitat» de la que parlava Pedro Sánchez.