Marc Valén

Primer de tot voldria aclarir el títol d’aquest article. En l’argot de l’aviació es refereix a una part de les comunicacions entre la torre de control i els pilots dels avions i, per tant, és una frase molt comuna és quan la torre de control autoritza al pilot per poder enlairar-se. També els controladors usen l’expressió break break per indicar separació entre missatges, sobretot en situació de saturació de les comunicacions en què es pot produir una ràpida successió de missatges transmesos a diferents aeronaus. I per últim, al final del títol esmento que l’aviació comercial de moment s’ha de quedar en el punt d’espera, és a dir, tots els avions estacionats en plataforma dels diferents aeroports.

En aquest article vull parlar de com la pandèmia ha canviat el paradigma de l’aviació comercial, com ha afectat econòmicament, com ha afectat als viatgers, les mercaderies, als avions, fabricants i sobretot a tots els treballadors de l’industria. La crisi ja la tenim aquí amb el tancament de fronteres i la cancel·lació d’esdeveniments molt importants per detenir la propagació del virus suposarà la major frenada del creixement del nombre de passatgers dels últims anys. Aquesta crisi ja l’estic comparant amb la crisi de la guerra del Golf i els atemptats de les Torres Bessones.

En comparació amb les dades d’anys anteriors, en el mes de març la facturació a les companyies va disminuir un 53% i el nombre de passatgers va caure un 61%. La caiguda pot arribar fins al 82% en algunes aerolínies i això vol dir fallida tècnica d’entrada. Quan s’atura l’aviació comercial es para tot, és a dir, es para l’economia d’un país. De fet, l’economia mundial, sense voler, s’ha basat en el transport aeri i no havíem percebut aquesta particularitat. Cada dia estem veient moltes companyies que fan acomiadaments temporals, que porten els seus avions a aeroports-aparcament, com també companyies que es declaren en fallida.

Fa uns dies, l’Adrià, un amic meu que treballa en una benzinera d’Encamp, em va dir que just acabava de passar un avió molt gran, amb una alçada més baixa del normal i una trajectòria pel mig de la vila en sentit sud. Seguidament, vaig mirar una app del trànsit aeri i cert. Es tractava d’un Boeing 747-436 de British Airways que anava de Londres a Terol (Aragó). Aquell dia van passar 4 avions més, del mateix model i companyia. Són aeronaus que es dirigien també a l’Aeroport de Terol per ser estacionats per una llarga durada de temps a causa de la pandèmia. Aquests tipus d’infraestructures són genials per aquest tipus d’avions, ja que la taxa d’estacionament és molt baixa i l’entorn és favorable per l’avió i les inclemències del temps que es donen allà afavoreixen que no es degradi tant els materials dels avions.

Tenir un avió parat per la companyia és un problema molt gran Els aparells, per temes de manteniment i d’hores de vol, o bé caduquen per temps o per hores de vol. Això vol dir que per cada certes hores de vol s’han de fer uns manteniments concrets o en el cas que caduquin per temps també s’han de fer les verificacions corresponents, que són molt costoses. Emmagatzemar un avió és molt car perquè s’ha de fer una intervenció molt exhaustiva de manteniment, com ara encintar totes les juntes de l’avió, tapar els motors o netejar els dipòsits.
L’Associació de Transport Aeri Internacional (IATA) també ha explicat que en aeroports congestionats les companyies segueixin operant amb avions gairebé buits per mantenir les seves SLOTs.

Un SLOT és l’interval de temps de què disposa un avió per executar una determinada operació o maniobra, és a dir, el torn o permís que té un per enlairar-se i aterrar. Normalment de 15 minuts per estar a la capçalera de la pista per enlairar-se. Les normes exigeixen que perquè una aerolínia tingui dret a mantenir el seu SLOT en la següent temporada hagi aprofitat la seva franja horària mantenint un 80% de regularitat. És per això, que la IATA ha de sol•licitar més flexibilitat, perquè aquesta circumstància excepcional no signifiqui una sagnia per a les companyies aèries, obligades a operar, encara que no sigui rendible. A més, també s’ha de tenir en compte el dany que pot fer a l’entorn, contaminant innecessàriament i ficant en risc innecessàriament els avions i les persones. Segons les últimes notícies, la Comissió Europea ha acceptat suspendre temporalment la regla del 80% dels SLOTs.

D’altra banda, estem veient la fallida de la companyia més gran regional d’Europa, Flybe, que ja travessava una mala situació econòmica i a la qual només li faltava que el Brexit i la crisi del coronavirus acabessin de rematar-la.  També, la preocupació de la validesa de les llicències de tripulants de cabina i pilots, on en l’aviació general la preocupació és molt gran, ja que una llicència no renovada a temps pot variar a la pèrdua indefinida d’aquesta. 

Ara bé, vist la crisi sense precedents, les companyies aèries conjuntament amb els estats, hauran de crear un full de ruta per rescatar l’industria de l’aviació. Fa pocs anys parlàvem de rescatar els bancs i avui hem de parlar de rescatar les companyies. Vist el que ha passat, l’aviació comercial és la columna vertebral de l’economia global i ara toca recolzar l’aviació comercial amb tots els aspectes: econòmics, legislatius, sobre impostos i també fer selecció de les empreses que han fet una mala gestió dels diners subvencionats, que han abusat de les diferents administracions públiques quan han donat diners a fons perduts i que no han comportat un retorn econòmic objectiu.

Andorra ha de pensar amb tot això i ha de plantejar-se molt el desenvolupament de l’aviació comercial. Ha d’apostar per l’Aeroport de La Seu-Andorra (LESU), ha d’apostar per un aeròdrom d’aviació general dintre del Principat, com també ha d’apostar per la creació d’una companyia aèria de mercaderies i passatgers de caire semipúblic. Ara és el moment.Hi ha moltes companyies en crisi i el plantejament dels vols domèstics, és a dir, vols dintre d’un mateix país, per exemple, LESU (La Seu) – LEMD (Madrid) ens pot donar embranzida per fer-nos un lloc en el món aeronàutic, en moments de crisi. Hem de veure les oportunitats que ens dóna el sistema i aprofitar-les, que no ens faci por, tenim la capacitat per poder fer coses de gran envergadura, cal ser molt valents per fer projectes grans.