Educació i coronavirus
Avui vull tractar un tema molt important i bastant polèmic per a qualsevol societat, el de l’educació acadèmica, ja que el confinament a causa del coronavirus està afectant molt el model educatiu i, sobretot, a la decisió de com s’actuarà a final de curs per avaluar als alumnes sense haver realitzat els exàmens pertinents i sense poder haver accedit de manera presencial a tots els coneixements corresponents al seu nivell educatiu.
Per solucionar aquest problema, per tot arreu, es barregen diverses opcions. Però, el que es proposa són realment solucions efectives? Difícil situació! Perquè passar de curs sense haver fet una avaluació dels alumnes crearà un retard en la matèria lectiva del curs següent; però, de cap manera, tampoc és admissible el fet d’examinar un alumne d’alguna cosa que no ha après i obligar-lo a repetir curs. Això seria del tot injust!
Segons el meu parer, el millor seria avaluar-los d’alguna manera sobre el que han estudiat fins al confinament i sobre aquests resultats decidir el seu futur. Perquè estem parlant del seu futur. Això, no hem d’oblidar-ho mai. I és que és molt important entendre que el tancament dels centres educatius, mesura aplicada per no existir una altra alternativa possible, va suposar com a única solució el trasllat de l’exercici de la docència de l’aula a l’ordinador, ja que avui dia l’ensenyament virtual és l’única modalitat possible, fins que no es produeixi el retorn a les aules; i la data no és molt clara encara.
Això, tot i que l’alumnat disposi dels mitjans necessaris per a seguir les classes per via telemàtica, produeix un distanciament de l’escola com a espai de desenvolupament de l’estudiant i una major presència de l’àmbit familiar que dificulta la connexió de l’alumnat amb l’escola fet que dificulta, encara més, el desenvolupament dels alumnes amb més problemes d’aprenentatge i, per tant, més vulnerables. Totes aquestes circumstàncies esmentades poden inclús propiciar l’abandonament escolar.
A més, s’hauria de tenir en compte que Andorra és un país amb tres sistemes educatius diferents i, tot i que s’hagi demostrat que les classes per videoconferència siguin la millor solució, aquest sistema no s’està duent a terme per igual a cada un dels sistemes, fet que dificulta l’aprenentatge i causa de la pèrdua de qualitat acadèmica.
Per acabar d’agreujar aquesta situació educativa actual, s’ha demostrat que l’estrès i l’ansietat que ja pateixen molts alumnes empitjoren davant la incertesa que els crea aquesta situació de confinament en la qual desconeixen com es va a avaluar el seu aprenentatge. Per acabar, assenyalar que jo mateixa estic fent classes per videoconferència per als meus alumnes de la UNED i el nombre d’assistents ha disminuït bastant, tot i ser adults. A més, per a mi el contacte humà és molt important i encara que ho porto bé, em costa mantenir un acostament que jo sempre he mantingut amb els meus alumnes. D’altra banda, a més de professora, també sóc alumna i el fet examinar-me per Internet amb un examen de tipus diferent a què havia estat preparant em causa incertesa i m’estressa una miqueta. Així que puc entendre la situació que estan vivint els nostres alumnes i desitjo sobretot animar-los a seguir endavant amb els seus estudis i amb totes les seves metes.