Oportunitats del sector turístic del Principat
Sens dubte un dels sectors de l’economia andorrana que ha rebut un impacte negatiu més ràpid i contundent com a conseqüència de la crisi sanitària provocada per la Covid-19 ha estat el turístic. Així en un any en què la dinàmica de visitants al país estava evolucionant a molt bon ritme, com ho prova que el nombre de visitants que va rebre Andorra el gener passat va ser de 704.669 i el febrer de 746.678, amb creixements respecte als mateixos mesos del 2019, d’un 10,4% i d’un 9,2%, respectivament.
En tot cas, el panorama d’aquests dos primers mesos d’enguany va canviar, però, de forma radical, a partir de les mesures de confinament preses a mitjans de març. Així, el nombre de visitants a Andorra el més de març va ser de 312.055, un 57% menys que els 725.589 que va rebre el país el març de l’any passat. La caiguda experimentada el març de ben segur que serà encara molt més intensa quan puguem comparar les dades de l’abril del 2019, quan van visitar Andorra 633.423 persones, amb les corresponents al mes d’abril d’enguany, amb una Setmana Santa en la qual les pistes d’esquís i els allotjaments turístics han estat tancats i en el que les persones que per aquestes dates acostumaven a venir a Andorra per passar-hi uns dies han hagut de quedar-se confinats en els seus domicilis habituals.
Aquest impacte negatiu sobre el sector turístic, té, a més, una repercussió molt transcendent per al conjunt de l’economia del país, no solament pel seu elevat pes en la mateixa (més del 13% de la població assalariada hi treballa), sinó per la seva repercussió en altres sectors també claus en l’economia andorrana, com ara el del comerç, el qual ocupa (comptant-hi també l’activitat de reparació de vehicles) el 23% dels assalariats del país.
Però, per molt greu que hagi estat l’impacte del Covid-19 sobre el sector, cal pensar en allò que diuen els anglesos de don’t cry over spilt milk, o, el que és el mateix, que en comptes de pensar només en allò que ha succeït i que ja no es pot canviar, el que cal és focalitzar l’atenció en el futur. I en aquest cas en el futur d’un sector com el turístic, el qual com més va més rellevància haurà d’adquirir, en la mesura que altres sectors que han estat durant molt temps un pilar fonamental en la nostra economia, com ara el bancari, inevitablement tendiran a perdre-hi pes.
I si comencem a pensar en clau de futur veurem que potser el panorama no és tan negre com ara ens sembla. En primer lloc, perquè tot i haver un consens general que estem parlant d’un sector que patirà les conseqüències de l’actual crisi sanitària durant encara molt temps, també és cert que l’opinió més estesa és la que pronostica que el que sortirà pitjor parat serà el turisme intercontinental o entre països situats a gran distància dels principals focus de la demanda mundial i, en conseqüència, les activitats més vinculades a aquest tipus de turisme, com ara l’aviació comercial.
Per contra, s’espera que això pugui ser compensat per increments en el turisme de proximitat. Doncs bé, si l’escenari que s’acaba confirmant és aquest, haurem de convenir que el perfil turístic d’Andorra pot sortir-ne beneficiat, especialment si tenim en compte que dels més de 3 milions de turistes que van visitar el nostre país el 2018 (entenent en aquest cas com a turistes aquells visitants que pernocten a Andorra una nit o més), més del 87% procedia del nostres països veïns (un 71,2% d’Espanya i un 15,9% de França), mentre que només el 12,9% venia d’altres països. Això permet pensar que el que podem perdre d’aquest darrer grup de turistes provinents de països més llunyans, el podem més que compensar amb la hipòtesi que siguem capaços de continuar essent un destí atractiu per als que ja habitualment venien dels països que tenim a tocar, però també atraient turistes catalans, de la resta d’Espanya i de França, que potser fins ara acostumaven a viatjar a indrets llunyans, però que ara potser optaran per fer vacances a llocs més propers, als que puguin arribar amb els seus propis vehicles.
En tot cas, dins aquesta mateixa clau de pensar en quines seran les pautes dominants en el turisme post Covid-19, també serà important avançar en adaptar progressivament la nostra oferta d’allotjament a aquestes noves tendències. En aquest sentit, un dels indicis que ja es comença a percebre, des del cantó de la demanda, és la creixent preferència que tindran els turistes d’allotjar-se en apartaments turístics, tendència que estaria vinculada al pronòstic que molta gent a l’hora d’escollir la seva destinació de vacances, a més de la proximitat relativa al seu lloc de residència habitual, preferirà optar per espais on pugui viure amb la seva família, evitant altres tipus d’allotjament en els que el distanciament social que es recomana per evitar possibles futurs contagis del virus sigui més difícil d’aconseguir.
En relació amb això entenem que Andorra té un potencial gran de creixement en l’oferta d’allotjament en apartaments turístics. Efectivament, amb dades dels 2018, dels vora 33.000 llits que constituïen l’oferta turística del país, només uns 2.000, aproximadament el 6% del total, era en apartament turístics, mentre que els hotels (amb 27.663 llits), el 84% del total, concentraven el gran gruix de l’oferta. El restant 10% es repartia entre aparthotels, hostals, residències i pensions.
Així, doncs, Corregir aquesta baixa representació dels apartaments turístics en l’estructura de l’oferta d’allotjaments en Andorra, tenint en compte l’auge que aquesta modalitat està tenint en altres centres d’atracció de turisme i l’expectativa d’un augment en la seva demanda en el món post-Covid 19, entenc que és un dels grans reptes de futur del sector turístic al Principat. .