Francesc Guillaumet Periodista

Passant revista als darrers articles publicats en aquest diari m’adono que des de fa ben bé un mes i mig no he parlat de res més que de l’afectació del coronavirus. Primer, i atenent al que es deia, intentant posar context i igualant la malaltia detectada per primer cop a la Xina amb la Grip A que la primavera del 2009 va donar un seriós avís a la comunitat internacional. Després, preguntant-me sobre els efectes reals d’aquesta malaltia que a Itàlia ja feia estralls i que semblava que aquí tardaria en arribar (o ho faria de forma més atenuada amb la falsa seguretat que teníem sobre tot plegat). I després, ja en plena pandèmia, preguntant-me sobre l’abast real d’una situació que no coneixíem des del 1918 amb la grip espanyola que va fer milions de morts a tot el món i que va ser l’origen del Quadern Gris de Josep Pla («Com que hi ha tanta grip han hagut de tancar la universitat», escrivia el geni empordanès a l’inici del seu dietari.

Però avui, tot i que la pandèmia encara és tristament entre nosaltres i tardarà en marxar com tardaran a fer-ho les conseqüències econòmiques i socials que porta associades, hi ha una notícia que permet parlar en positiu. I no és altra que la validació de la maniobra instrumental per aterrar a l’Aeroport d’Andorra-la Seu. I això vol dir, ras i curt, que la infraestructura ja pot rebre vols comercials.

La notícia, que en condicions normals hagués obert informatius i emplenat pàgines de diari, ha tingut el ressò que es mereix a Andorra però ha tingut una cobertura més discreta més enllà de la frontera perquè a hores d’ara l’actualitat de la crisi sanitària que patim monopolitza gran part dels espais informatius. Tot i això la notícia és de summa importància. Si abans recordava la munió d’articles que he dedicat al coronavirus també puc explicar que n’he escrits uns quants més sobre l’Aeroport d’Andorra-la Seu.

A aquetes hores lluny queden ja aquelles reunions entre l’excap de Govern Toni Martí i l’expresident espanyol Mariano Rajoy, en què ambdós s’emplaçaven a treballar conjuntament per l’aeroport. De fet, la validació d’aquest sistema amb GPS per aterrar en condicions climatològiques adverses i en condicions orogràfiques complicades, com és e cas que ens ocupa, ha tardat un pèl massa. Fins i tot durant la Trobada d’Empresaris al Pirineu de l’any passat, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, refredava les expectatives i provocava la perplexitat del teixit econòmic i social d’ambdós costats de la frontera. No m’estaré de dir que quan vaig tenir coneixement de les seves paraules (i atesa la demora amb la que avançava tot plegat) no tenia clar que aquest sistema s’acabés validant. Però finalment s’ha fet i ara l’Aeroport d’Andorra-la Seu ja està preparat per acollir vols comercials. Només falta que els tècnics de la infraestructura facin un curs d’un matí de durada a Madrid que mentre duri la crisi sanitària no es pot implementar però que és d’esperar que tampoc tardi gaire en fer-se.
Serà a partir de llavors quan l’aeroport ja podrà operar comercialment.

Això, en un moment com l’actual, serà com una alenada d’aire fresc a les expectatives econòmiques d’ambdós països. I encara que ara mateix la qüestió del turisme encara estigui en stand by perquè estem en plena crisi sanitària i no se sap ben bé com evolucionarà tot plegat és evident que la validació d’aquest sistema posiciona Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya com a destins turístics accessibles des de llocs que probablement no ho serien si no es pogués arribar amb avió. Les perspectives de negoci també augmenten de manera exponencial i les oportunitats que pot generar a mig termini són un baló d’oxigen en uns moments en què les notícies negatives acaparen els mitjans de comunicació. D’altra banda, amb els vols comercials sobre la taula, també farà decaure (a priori) la idea de fer un aeroport al Principat com s’havia proposat atenent a la paràlisi que hi havia en les instal·lacions ja existents. És evident que una infraestructura d’aquestes característiques té un cost molt elevat i que per fer-lo rendible cal que tant Andorra com Catalunya i l’Estat hi dediquin tots els esforços. Per tant construir un altre aeroport només uns quilòmetres més enllà és un projecte que segurament decaurà amb el temps.

El que cal a partir d’ara és treballar conjuntament per trobar les millors possibilitats de negoci per l’Aeroport d’Andorra-la Seu perquè es converteixi en un element de dinamització econòmica del territori i, de passada, contribueixi també a donar oportunitats a la gent i a les iniciatives que sorgeixin del territori. D’alguna manera aquest hauria de ser també l’objectiu colateral d’una política orientada a revertir la despoblació que pateixen des de fa massa temps les terres del Pirineu. Les bases, doncs, ja estan fixades. Ara només falta que l’aeroport comenci a enlairar-se cap un futur que ara per ara s’endevina ple d’oportunitats. Benvinguda sigui, doncs, la validació de la maniobra instrumental per aterrar a Andorra-la Seu i tot el que de positiu se’n derivi.