Diners i emocions
Els diners van associats a la supervivència, per això la seva mancança provoca sentiments de por i desesperació però, també van associats al benestar. És per aquest motiu que quan hi ha abundància produeixen plaer. És pensar en el futur. Si serà bo o dolent. Quasi mai veiem els diners, veiem una xifra en el compte bancari i a partir d’aquí sorgeixen els pensaments i les emocions.
Aquests pensaments vénen condicionats pel tipus de ment que tenim. Si és de ric o de pobre. És a dir, per la nostra actitud cap a ells. La nostra manera de gestionar-los. Pensem a adquirir actius, passius o simplement gastar-los. Els vols per guanyar esclavitud, tenir deutes perquè estàs convençut que podràs reemborsar el préstec. Creus que els teus ingressos mai disminuiran i podràs fer front a qualsevol imprevist. També els pots voler per invertir i que treballin per a tu. Ser el seu cap. Després, la tercera opció és viure el moment. No li veus sentit a estalviar ni per al mes següent. Tant en tens, tant en gastes però, no t’endeutes. No gastes més del que guanyes.
Segons quina mentalitat tinguem cap als diners, sofrirem d’ansietat (malestar) o alegria (benestar). Els diners realment el que fan és que li associem emocions. Un clar exemple és quan sona el telèfon i veiem que és el banc. Sentirem por, alegria o indiferència. Segons el que hàgim fet amb els diners. Si hem adquirit deutes, hem invertit o hem estalviat perquè, quan no en tens el banc no et truca.
Què és un actiu i què és un passiu? El primer és qualsevol producte que et genera un ingrés i el segon és just el contrari, et treu diners, És una despesa. Però vigila, perquè el mateix producte pot ser totes dues coses. (Pàrquing, local i pis, etc). Si els tens en lloguer, són actius i si els tens per al teu ús propi, són passius. Has de pagar impostos, comunitats de veïns, etc. Si deixes de treballar, els passius es mengen els teus estalvis. T’acaben arruïnant. No obstant això, els actius te’ls mantenen o te’ls incrementen.
Faré tres preguntes i amb la resposta de la tercera sabrem quin tipus de ment tenim:
- 1) Quant de temps has treballat?
- 2) Quants diners has guanyat?
- 3) Quants en tens actualment?
a) Si contestes que no tens ni un cèntim. Significa que has viscut al dia. Has gaudit dels diners. Has tret profit d’ells.
b) Si dius que has estalviat. Està perfecte. Entens la seva funció, comprar temps. Com més diners tinguis, menys treballaràs en el futur. O si vols, pots deixar de treballar ara mateix.
c) Si dius que a part de no tenir res, tens deutes. És que no entens la seva funció. Compres més passius que actius. Has pagat per treballar. Millor queda’t a casa!
Et deixo una fórmula per a ser conscient de la teva riquesa econòmica. Deixant de treballar ara mateix, quant de temps et mantindries portant el mateix tren de vida. Un dia, una setmana, un mes, anys? Hi ha gent amb propietats i cotxes de luxe però, estan una setmana sense treballar i s’arruïnen. Tenen més despeses que ingressos.
En canvi, hi ha gent que és més humil i es passaria anys sense treballar, perquè tenen actius que els paguen la seva forma de vida. Dit això, et facilito una altra fórmula perquè t’avancis al teu futur financer. Pensa en les cinc persones amb les quals més et relaciones durant el mes i seràs la mitjana d’entre ells. L’ésser humà aprèn per imitació. Ens comportem segons el que veiem i escoltem. Si parleu d’invertir, invertiràs. Si parleu de pagar a crèdits, també ho faràs o si parleu d’aparentar ser rics, també ho faràs. És el que ve a ser un ambient tòxic, negatiu o optimista.
Si el teu entorn és tòxic i sempre està criticant al banc, tu també el criticaràs. Aniràs a demanar un préstec, no el negociaràs, acceptaràs el que et proposen i després quan no puguis retornar-lo, el criticaràs. No obstant això, si és optimista i va al banc a preguntar per les possibilitats d’invertir, tu faràs igual. Després, si és negatiu i li té por al banc o a les inversions. Tu faràs igual. No voldràs saber res de la banca ni de les inversions. Però igual que dic un banc, passa igual amb qualsevol negoci que facis. Sigui amb una empresa o amb un particular. Llavors analitza com és el teu entorn i entendràs la teva manera de veure els diners.
Sabràs perquè els associes a la típica frase, –sóc pobre però honrat– Què passa, que ser ric és sinònim de ser mala persona? Fes una estadística i veuràs que hi ha més delinqüents pobres que rics. Els diners potencien el que ja som. No ens canvia. Treu a la llum les nostres virtuts i defectes. Et poso l’exemple de la loteria perquè ho entenguis millor.
Si ets una persona amargada i negativa, al principi, quan et toqui la loteria, estaràs eufòrica però transcorreguts sis mesos tornes al teu estat anterior, la diferència és que seràs un amargat ric. Si ets generós, ho seràs encara més. Les emocions et canvien temporalment però si no les treballes, tornen a tu. Els diners et poden arruïnar la vida o donar-te moltes alegries. Tot dependrà del teu context econòmic. Només som capaços de gestionar la quantitat de diners que estem acostumats a guanyar, si ens donen més, se’ns escaparan. És com si aboquem un litre d’aigua en una copa de vi, arribarà un punt que es desbordarà. Llavors si volem mantenir el litre d’aigua, canviarem el got per un recipient més gran. Això demostra que els diners són qualsevol cosa menys racionals. Ens deixem portar per l’eufòria o la por.
Et sona la paraula inconscient? Doncs no ho és tant perquè, d’aquí al conscient hi ha només un pas. La majoria de les compres es fan per impulsivitat. Estàs a casa veient la televisió i apareix un anunci dient-te, –compra això, t’ho mereixes– Estàs uns dies pensant en ell i després t’oblides. Però vas pel carrer i ho veus en una vitrina i ho compres. Et deixes portar. No penses si realment et fa falta o t’ho pots permetre. Qui no té un armari ple de roba que rarament fa servir?