Oscar Tomasi

Encara que en l’imaginari popular s’estengui la idea que el sector alimentari s’està fent d’or amb la crisi de la Covid-19, els seus integrants ho neguen i consideren que estan superant amb èxit el major desafiament en la seva història recent a costa de sacrificar beneficis. L’augment de costos logístics, el tancament de l’hostaleria o la caiguda del turisme són tres factors clau en el seu argumentari, al qual se suma un altre canvi de gran importància: fabricants i supermercats s’han centrat en el producte bàsic, un tipus de referències amb un marge de rendibilitat inferior.

Un exemple és l’espanyola Ebre Foods, un dels líders mundials en arròs i pasta, i que centra les seves línies de producció en les referències més bàsiques per a adaptar-se al nou escenari, en comptes de fabricar «especialitats». En la pràctica, això suposa reforçar la fabricació d’arròs rodó i pasta simple, enfront d’altres articles del seu catàleg com els gotets, l’arròs basmati o els plats preparats amb pasta, que aporten un benefici sensiblement superior per unitat.

Fonts del sector confirmen a Efeagro aquesta pràctica també en altres categories, com el lacti, en línia amb una estratègia visible en els supermercats de prioritzar aquest tipus d’aliments bàsics, reduint fins i tot el nombre de referències en botiga o donant-los un menor espai en el lineal. «No és que haguem deixat de vendre productes, però sí que és veritat que estem reposant alguns amb molta major periodicitat», corroboren des d’una gran cadena de supermercats.

Precisament des de la distribució estimen un increment del 20% dels costos per qüestions de logística (amb la necessitat d’omplir més camions), seguretat (la despesa en mesures de protecció per a empleats i clients, incloent reduir aforament) i contractacions (per a reforçar les plantilles i cobrir les baixes dels qui estan en quarantena o malalts pel coronavirus).
«La reacció del conjunt de la cadena alimentària ha estat la d’entendre que en aquests dies ha passat de ser una activitat econòmica més a convertir-se en una activitat essencial. La prioritat ha estat no fallar, sense preocupar-se del compte d’explotació ni de fer números», assegura a Efeagro el director general de l’Associació d’Empreses de Gran Consum (Aecoc), José María Bonmatí.

Les primeres dades disponibles sobre l’evolució del consum en les tres últimes setmanes de març apunten al fet que la pujada de costos no s’ha repercutit en els preus; dins de l’estat d’alarma, el Govern podria fins i tot prendre mesures legals en el cas que algun producte bàsic s’encarís fins a nivells prohibitius.

Les xifres conegudes fins ara confirmen un augment del volum de compra en els supermercats per a consumir en la llar d’entre el 10 i el 15% després del tancament dels bars i restaurants, ja que després de la bogeria deslligada en els dies previs a l’estat d’alarma la situació ha recuperat normalitat.

Bonmatí relaciona el proveïment d’aliments amb una major sensació de tranquil·litat per part de la societat i destaca que l’esforç ha estat de tota la cadena, amb casos com el dels pescadors o els camioners, als quals fins i tot es va permetre legalment fer més hores de les establertes per a garantir el subministrament.
«L’activitat de la indústria va més enllà del canal supermercat, i en cap cas es compensen les pèrdues que està provocant el tancament de l’hostaleria», diu el director general de la patronal FIAB, Maurici García de Quevedo, qui apunta que per a alguns subsectors i empreses fabricadores les cadenes d’hotelers  i restaurants suposen «més del 80% de la seva facturació».

García de Quevedo cita a més l’alentiment de les exportacions i la caiguda del turisme entre els factors que expliquen els temors de la indústria alimentària. De fet, si en una primera fase l’onada d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTE) es va concentrar en la restauració, ara sembla que li toca el torn a la indústria.
Cerveseres com Damm i Ambre, els «gegants» de la fleca congelada Europastry i Monbake, la fabricant d’hamburgueses per a McDonald’s Osi Food, l’empresa de productes de peix Leroy Processing (proveïdor de Mercadona), càrnies com Argal, així com Pernod Ricard (del segment d’espirituosos) són només algunes de les signatures que han aprovat ja o negocien un ERTE. I se n’esperen més.