PUBLICITAT

Anar a pinyó fix

ISAÍAS LAFUENTE

Només hi ha una cosa més desconcertant que llançar una pregunta i no obtenir resposta. I aquesta és que et responguin. Alguna cosa així li va passar a Mariano Rajoy en l'última sessió de control parlamentària quan va preguntar al president quines mesures tenia previst prendre per alleugerar la situació dels petits i mitjans empresaris i Zapatero li va desplegar una bateria de mesures que pensa portar al Consell de Ministres, entre elles alguna molt concreta per alleugerir la càrrega fiscal de les pimes. La seva cara va ser un poema i la seva resposta maldestra, perquè els guionistes no havien considerat aquesta possibilitat en escriure la rèplica. També va ser eloqüent la imatge de José Antonio Alonso i Eduardo Madina apuntant-se sobre l'esquena de Zapatero per escodrinyar el gest del cap de l'oposició davant el cop sorpresa.

Va ser estrany, perquè Mariano Rajoy es desembolica molt bé en el debat parlamentari. Gens li hauria costat descodificar les propostes del president per identificar entre elles algunes que ell mateix porta reclamant fa mesos i anotar-les en el seu haver. Però quan un va a pinyó fix fins els petits pendents es fan insuportables. Mariano Rajoy no perdona a Zapatero quan s'equivoca ni quan rectifica. Li retreu la seva inacció al mateix temps que deslegitima qualsevol cosa que faci qualificant-la d'improvisació. Li critica tant la seva solitud política com les seves fotos multitudinàries. I quan les dades neguen la seva realitat no fa fàstics al fet que els seus portaveus sembrin sospites sobre qui els elabora.

Aquest Gran Germà depredador al que anomenem mercat està jugant al casino amb Europa. I quan aposta contra Espanya ho fa a mitjà i llarg termini, observant a qui ens governa i a qui té la possibilitat de fer-ho en un futur per justificar els seus excessos. Quan el líder de l'oposició explica els atacs i el nostre diferencial amb Alemanya per la falta de credibilitat de Zapatero, hauria de preguntar-se perquè el nostre bo a deu anys l'hi cobren tan car els mercats. Se suposa, almenys ell ho suposa, que per a llavors portarà vuit anys governant i el miracle s'haurà consumat. Però fora semblen no fiar-se.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT