Setmana Santa andorrana
Doncs en aquesta ocasió vull parlar-vos de les tradicions i de com celebrem la Setmana Santa aquí a Andorra, ja que amb el confinament hem hagut de privar-nos d’algunes coses de les que espero que tots puguem gaudir la propera Pasqua.
Per descomptat, com en la majoria dels llocs, la Setmana Santa andorrana comença el Diumenge de Rams, quan moltes persones es dirigeixen abans de les dotze del migdia a la plaça del Poble d’Andorra la Vella amb les seves palmes, palmons, rams de llorer o branques d’olivera a esperar que comenci el repic de les campanes de l’església de Sant Esteve, que anuncien la benedicció de les palmes per part de l’arxipreste de les Valls per tal de començar la setmana més important de la tradició cristiana.
Després, Dijous Sant, al vespre, té lloc la celebració de la missa de la cena del Senyor i l’hora santa, en què es recorda el darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles. També tenim, Divendres Sant, el Viacrucis i una processó a Sant Julià de Lòria, en què alguns de nosaltres participem amb molt fervor religiós i amor per la tradició. Ara, només es fa processó a aquesta parròquia, però abans es feien a totes les parròquies d’Andorra.
Així doncs, Divendres Sant al matí, a Sant Julià, primer se celebra el Viacrucis, és a dir, la passió de Jesucrist, que ens recorda la seva detenció i tortura durant el camí que fa fins arribar a la creu. En el Viacrucis fem, doncs, un recorregut curt pels carrers del poble carregant amb una creu per tal de reviure d’una manera molt solemne les catorze estacions de la Passió de Jesucrist, des que va ser detingut, fins que va acabar a la creu. A la nit, es fa la processó la qual es manté ben activa entorn als tres elements que es passegen: el Sant Crist, la Verge dels Dolors i la gran creu de fusta, que es la mateixa des de fa més de vuitanta anys.
La nit de dissabte també se celebra a totes les esglésies del país un esdeveniment molt importat i carregat de simbolisme: la vetlla Pasqual, en què es prepara un petit foc a la porta de les esglésies per recordar la Resurrecció de Jesús. Amb aquest foc beneït s’estrena el ciri Pasqual, present a l’església durant els cinquanta dies que dura la Pasqua.
Una altra tradició andorrana és la de cantar les caramelles pels carrers Diumenge de Pasqua a Ordino i Dilluns Sant, des de l’any 2003, també a l’església de Sant Romà de les Bons a Encamp. Jo acostumo a anar sempre a Ordino per tal de escoltar-les. Així, les colles de caramellaires recorren els carrers del poble i es van aturant sota les balcons o en les places i allà canten les cançons i recullen els donatius de la gent amb una cistella, utilitzant la perxa, una llarga vara a l’extrem de la qual penja la cistella adornada amb cintes de colors, quan han d’arribar fins als balcons perquè els veïns hi dipositin alguns diners. Lamentablement, a causa de la greu situació que estem vivint aquest any les caramelles s’han realitzat Diumenge de Pasqua per via telemàtica. Per descomptat, jo igualment les vaig escoltar.
I, per acabar, l’última tradició que vull comentar i la que més m’agrada des de ben petita, ja que a Alacant també me la menjava, és la de la mona de Pasqua. A Andorra, Dilluns de Pasqua, els padrins i padrines tenen el costum de regalar una mona de Pasqua als seus fillols. Aquesta tradició, segurament també en molts casos s’haurà vist afectada per la situació que estem vivint. La mona de Pasqua és remunta al segle XV i no va ser fins ben entrat el segle XX quan ja és van posar els típics ous durs amb la closca pintada o, anys més tard, un ou de xocolata per ornamentar el pastís. Enguany, jo per descomptat me la vaig comprar jo mateixa i me la vaig menjar i espero que tots també hagueu pogut menjar-vos-la, encara que no hagi pogut ser sempre un regal dels padrins.