Francesc Guillaumet Periodista

Què passarà després de la pandèmia? Com serà la tornada a la normalitat? Quins efectes tindrà pel turisme? I pel comerç? Canviarà la nostra forma de relacionar-nos i les costums socials? Aquestes són algunes de les preguntes que ens haurem de fer ben aviat (amb la intenció de respondre-les, és clar) un cop posats ja en pensar en com serà el dia després de tot plegat. De fet, potser el concepte és equívoc perquè durant una bona temporada res tornarà a ser com abans i és probable que ens haguem d’acostumar a una tornada a la normalitat que no serà gens habitual i que s’escaparà dels cànons i convencions que teníem a partir d’ara.

Una de les preguntes que em faig (el gènere periodístic de l’opinió permet parlar en primera persona) és què passarà aquest estiu. Sense anar més lluny, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme d’Espanya, Reyes Maroto, explicava ahir al país que «s’haurà de guardar la distància un temps, inclús a la platja». De fet, és evident que molts dels actes multitudinaris que es fan a l’estiu enguany quedaran limitats d’una o altra manera.

Ara encara és aviat per preveure com i de quina manera però és segur que s’aniran implementant mesures per evitar que pugi una altra vegada la xifra de contagis. Això, evidentment, si el virus no desapareix amb la calor com passa amb virus respiratoris com la grip. Però com que la Covid- 19, el coronavirus que es va detectar per primera vegada en un mercat d’animals exòtics de la regió xinesa de Wuhan és encara un gran desconegut en molts aspectes no es pot preveure si això serà així o no.

Per tant, a l’espera d’una vacuna que encara pot tardar en arribar, caldrà veure ara quin és el grau d’immunització de la població, de la que ja ha passat el coronavirus encara que sigui de forma asimptomàtica i de la que ha necessitat atenció hospitalària. Amb totes aquestes variables sobre la taula seran els poders públics els que hauran de determinar com haurà de ser la tornada a una normalitat que ja no serà com estàvem acostumats (almenys durant un temps prudencial). 

Deia al començar aquest article que ara per ara encara hi ha moltes preguntes sobre la taula. L’afectació que tindrà tota aquesta pandèmia en l’economia, doncs, serà una altra de les variables a tenir en compte. En aquest sentit cal tenir en compte no només com es farà l’accés als comerços o als llocs d’oci quan s’obrin però també quin serà el comportament del client. Canviaran els hàbits de consum? Aquesta pandèmia ha tocat de ple les estructures econòmiques de cada país.

És evident que la situació no és la mateixa al Principat d’Andorra que a Catalunya. Segurament tampoc ho eren els punts de partida d’ambdós països pel que fa a l’economia quan va començar tot plegat. Però la pregunta a fer-se és si el comprador serà prudent a l’hora de tornar a consumir o si precisament pel tot el que ha passat i per les incerteses que encara hi ha sobre la taula hi haurà un canvi d’hàbits de consum. 

La crisi que comporta el coronavirus no és la mateixa que la que vam viure a partir del 2007 amb la fallida de Ledman Brothers. En aquell cas va ser l’especulació, la fam de diners de les entitats financeres i dels fonts voltors i, en certa manera, la imprudència d’una ciutadania que no va saber veure que ningú dona duros a quatre pessetes la que ens va enfonsar en la més absoluta misèria. Ara però s’augura una crisi de la oferta i la demanda i això pot ser molt més lesiu per una economia com la nostra que està basada en el consum.

Davant d’aquestes circumstàncies no cal donar-nos per vençuts tampoc. Tothom, més o menys tots els sectors, hauran de treballar de manera diferent, segurament els marges de beneficis dels que partíem s’hauran de reduir per intentar captar el comprador amb ofertes més atractives. D’alguna manera tothom hi haurà de posar de la seva parta perquè aquesta crisi, de la que ningú en té culpa, ens ha vingut donada per un virus detectat a l’altra punta de món i que amb un món global com el nostre ens ha arribat a casa en un tres i no res. 

Potser ens hi haurem d’anar acostumant a tot plegat. Són els riscos de la globalització, que si bé té molts avantatges també té inconvenients com els que estem veient. Tot i això no cal fer-se enrere. Anar d’una punta a l’altra de món amb poques hores és quelcom positiu, tant per tothom que viatja com qui decideix treballar en un altre país i anar a casa seva el cap de setmana o de tant en tant.

El que cal és definir estratègies que ens blindin davant de l’aparició de crisis sanitàries com la que ara tenim a sobre. I per fer-ho cal que quan hi hagi una epidèmia com la de la Covid-19 la informació i els protocols per atenuar-la viatgin amb la mateixa rapidesa de la que ho fan els avions. Només així podrem fer front a problemes que ens planteja la nostra societat global i que cal afrontar amb valentia, transversalitat i polítiques consensuades a nivell mundial.