Un moment d’inflexió
Possiblement, i no faltats de criteri, en un primer instant us vindrà el dubte de quina relació directa pot haver entre la pandèmia, la crisi econòmica i les energies renovables. Bé, tots som coneixedors i partícips del debat obert al país, arrel de la pandèmia que ens afecta i en relació amb la crisi econòmica que ens ve a sobre, o si mes no, ja ens ha vingut i impactat sense compassió. Molts ens preguntem com s’ho farà Andorra per finançar totes les ajudes previstes i publicades darrerament. Si es demanen diners a Europa com s’avalaran o retornaran? Com es podrà tornar o assumir aquest dèficit sense un «múscul» financer sòlid? Com afectarà tot el que està passant, en la fiscalitat d’Andorra?
Cal que a banda de la crisi sanitària –la qual crec personalment que s’està afrontant de manera exemplar– pensem en una visió estratègica sobre quins actius econòmics interns tenim i com es poden emmarcar en una política que salvaguardi la seguretat i sostenibilitat financera d’Andorra, amb l’ambició de seguir evolucionant com a país sostenible; partint de la premissa que en una societat altament interconnectada i interdependent com la que vivim, una mala salut econòmica general pot expandir-se en tots els sectors interns amb mes facilitat i rapidesa de lo històricament viscut, com si del propi COVID-19 estiguéssim parlant.
Es en aquest punt, que us vull exposar i obrir el debat sobre el paper de les energies renovables i més concretament la de l’energia hidroelèctrica com a potencial actiu econòmic del país que no podem oblidar i que ara pot ser un moment –socioeconòmic– clau per potenciar; igual que es va fer el 27 de març del 1929 amb la concessió de FHASA, la qual va suposar fer arribar l’electricitat a la població i la construcció i millora de moltes carreteres.
En aquesta línia el director de la AIE (Agència Internacional de l’Energia), Fatih Birol, creu que els paquets d’estímul que els governs estan fent per afrontar la recessió provocada pel coronavirus haurien d’incloure la inversió en energies renovables, i que es tracta d’una gran oportunitat per impulsar la tant famosa «transició energètica».
Segons dades del Llibre Blanc de les energies del Govern el 2012 , ja es reflectien les següents dades: «L’any 2011 un 56% de l’energia total consumida a Andorra ( en TeP) depèn del petroli ( importat al 100%) i el 43% restant correspon al consum elèctric. Pel que fa a la producció interna d’Andorra representa una mitjana d’un 17% del consum elèctric total, per tant, en matèria d’energia existeix una dependència exterior d’aproximadament un 92%». Tot i l’aprovació de reglaments i decrets posteriors, com el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en minicentrals de potencia inferior a 500 KWh i connectades a la xarxa elèctrica o l’edicte per a la obertura de la convocatòria per a la inscripció al registre d’instal·lacions hidroelèctriques, de les 7 minicentrals que es van acabar estudianten un primer moment, a dia d’avui només n’hi ha una d’operativa i una en curs (tot i posteriors edictes aprovant-ne algunes com a projectes d’interès nacional).
A Andorra tenim un règim hidrològic molt ric, amb uns comportaments hídrics pluvio-nivals força interessants en matèria d’aprofitament energètic. Els rius, tant els que provenen de les conques principals com de les tributàries a aquestes, presenten unes característiques hidràuliques generalment amb règims ràpids que es tradueixen en una potencial font d’energia, la qual fa que amb cabals relativament baixos sovint puguem arribar a produir quantitats interessants d’energia. Això és degut en part a la nostra orografia i geomorfologia fluvial. Des del punt de vista hidrològic, és altament viable i interessant l’explotació de la energia hidroelèctrica com a font d’energia renovable i il·limitada en el temps.
Aquestes fonts d’energia renovable en quant a costos d’inversió, costos de producció i venta del KW/h, poden donar uns rendiments econòmics força atractius (fàcils de calcular i que no exposarem aquí). Mes enllà del que és purament econòmic, poden ajudar també a aconseguir un canvi de mentalitat global en el sentit d’assumir un consum energètic mes eficient i al mateix temps evitar els consums que són innecessaris, fent que la societat adquireixi certs canvis d’hàbits i una conscienciació ecològica general.
Està clar que dita explotació sempre s’ha d’emmarcar en un context de respecte ecològic (cabals mínims ecològics i respecte al paisatge) i en consonància amb el medi que ens envolta, i per aquest motiu s’han d’estudiar bé les ubicacions, els rendiments d’explotació d’acord amb els cabals mínims que s’han de garantir, períodes de fosa de neu i pics de producció, energia mitjana potencialment produïble etc. Personalment i fent un exercici a ull d’àguila i traç gruixut, podria arribar a comptabilitzar unes 12-14 potencials ubicacions que complirien amb els criteris descrits anteriorment.
Les propostes de 7 minicentrals hidroelèctriques passades travessaren temps de tribulació en el que certes inversions o actuacions, mal plantejades i mal resoltes, no haurien d’ofuscar la conveniència actual de recolzar un sector que presenta moltes externalitats i avantatges .La construcció de micro centrals hidroelèctriques arreu del territori pot ser una bona manera de revaloritzar un actiu econòmic del país que podríem arribar a necessitar com a font d’aval per a un finançament estranger amb la finalitat de passar el millor possible aquesta crisi històrica, la qual espero que ens faci pensar també en un canvi de paradigma social i del consumisme desmesurat ( a nivell energètic entre altres) que hem viscut els darrers anys al Principat, i que tal i com estem veient actualment, presenta fragilitats importants.